«FEMINISMES!» Adaptació d'una visita per a persones amb ceguesa o baixa visió

Quim Módenes
24/03/2020
 
 

JULIOL 2019 – GENER 2020

Estem vivint una nova onada del moviment feminista i el CCCB, pendent dels debats de la societat contemporània, va programar una exposició dedicada precisament a aquesta temàtica, «Feminismes!», que plantejava un diàleg entre el feminisme dels anys 70 i l’actual.

L’exposició era, de fet, dues mostres unides: d’una banda, «L’avantguarda feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» era una reposició d’aquesta col·lecció austríaca. S’hi mostraven més de 200 obres de 73 artistes, dones, que d’una manera o altra havien plasmat en la seva producció la deconstrucció dels tòpics de gènere que la cultura dels 70 associava a la dona. A més, també s’evidenciava com moltes de les artistes havien abandonat els llenguatges i tècniques tradicionals en l’art, que associaven al patriarcat, i explotaven altres tècniques avantguardistes, com la performance i el hapenning, la fotografia o el vídeo.

I si aquestes artistes utilitzaven les seves obres com a crítica contra l’opressió i la violència, el cànon de bellesa o la idea de la dona com a mestressa de casa, la idea de la desconstrucció del gènere pren força en la segona mostra, titulada «Coreografies del Gènere». A través d’obres de diferents artistes en actiu, es mostra fins a quin punt s’ha diversificat la mirada dels feminismes, que també parteixen de la idea que les normes de gènere associades al binomi home-dona no són naturals, sinó una construcció cultural i, per tant, es poden desconstruir.

Com ja ve sent norma, també s’ha volgut oferir una visita accessible per a persones amb ceguesa o baixa visió.

Així, es va seguir el model habitual, que fa una relectura de l’exposició des de les oportunitats sensorials: s’analitza el discurs de la visita per a públic general, identificant els punts clau, i s’associa a una o diverses peces que poden oferir alguna experiència sensorial o siguin susceptibles a ser reproduïdes per a la seva exploració. En el moment de la visita, l’educadora fa l’explicació –més o menys– habitual, que s’atura en moments concrets, quan es realitzen les dinàmiques sensorials, en les que s’intenta crear experiències amb el major nombre possible de sentits. En aquest cas es van involucrar el tacte, l’oïda i l’olfacte. Per les persones amb resta visual, el material tàctil també afavoreix una millor visualització.

En el cas de «L’avantguarda feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena», ens trobàvem davant d’una exposició de museografia i format força tradicional: les obres, moltes fotogràfiques, penjades a les parets i dividides en àmbits temàtics concrets: Mestressa de Casa, Opressió i Reclusió, Els Dictats de la Bellesa, La Sexualitat Femenina i Jocs de Rol. Les obres audiovisuals es repartien en pantalles de televisió a baixa alçada, algunes amb i altres sense auriculars.

La segona mostra, «Coreografies del gènere», oferia més diversitat formal: audiovisuals i fotografies es barrejaven amb instal·lacions que permetien una major interacció sensorial.

«L’AVANTGUARDA FEMINISTA DELS ANYS 70»

Així, en la primera mostra, «L’avantguarda feminista dels anys 70», van primar els elements tàctils vinculats a fotografies, però algunes d’elles eren el resultat de documentar un happening o una performance. D’aquí va sorgir la idea, arriscada i consensuada amb una persona que habitualment ens assessora, d’introduir l’element performatiu; és a dir, intentar reproduir les experiències que es plasmaven en aquelles peces amb el públic assistent.

 

EXPERIÈNCIES TÀCTILS:

o   Làmines en relleu:

-        Florentina Pakosta, Les conseqüències de l’anell de noces

-        Friederike Pezold, Obre-boca       

-        Gerda Fassel, Sense títol

-        Mari Chordà, Vulva

o   Reproduccions d’originals:

-        Hannah Wilke, Untitled

o   Reproduccions mimètiques:

-        Renate Eisengger, Hocchaus

 

EXPERIÈNCIES AUDITIVES

Habitualment, també s’inclouen audiodescripcions d’obres seleccionades, que en aquest cas també van incloure l’audició del so d’audiovisuals i la lectura de textos en obres que n'incloïen, com és el cas d’algunes performances.

o   Audició d’audiovisuals, també amb audiodescripció:

-        Martha Rossler, Semiotics of Kitchen

-        Ulrike Rosenbach, Glauben Sie nicht, dass ich eine Amazon bin (No us penseu que sóc una amazona)

o   Lectura de textos, també amb audiodescripció:

-        Suzanne Lacy i Leslie Labowitz, En el dol i la ràbia

-        Martha Wilson, A Portfolio of models

o   Audiodescripció de peces:

-        Martha Rossler, Semiotics of Kitchen

-        Ewa Partum, Change

-        Suzanne Lacy i Leslie Labowitz, En el dol i la ràbia

-        Ketty La Rocca, Le mie parole, e tu?

-        Ulrike Rosenbach, Glauben Sie nicht, dass ich eine Amazon bin (No us penseu que sóc una amazona)

-        Mary Beth Edelson, Sant Sopar

-        Lydia Schouten, Sexobject

-        Martha Wilson, A Portfolio of models

 

EXPERIÈNCIES PERFORMATIVES

Diverses artistes de la mostra havien utilitzat la mateixa “tècnica” performativa per plasmar un mateix concepte, sovint sense tenir contacte unes amb les altres. D’aquí que es volgués introduir aquests elements per explicar algun concepte. Per fer-ho, es va escollir l’obra més representativa, i en tots els casos es demanava voluntaris per fer-ho. 

o   Annegret Soltau, Selbst.

Diverses artistes plasmaven l’opressió i la repressió tot lligant-se fils o cintes al voltant del cap. Per traslladar-ho al visitant, la dinàmica que s’hi va associar va ser posar-se gomes de cabell al voltant del braç per evidenciar aquesta pressió i la deformació del cos, que és el mateix que volien expressar les artistes.

o   Ana Mendieta, Untitled (Glass on boy imprints)

El mateix concepte també s’expressava amb planxes de vidre transparent davant la cara, creant una barrera invisible. En el cas de l’Ana Mendieta, a més ho utilitzava per deformar les seves faccions, tot criticant el cànon de bellesa associat a la feminitat. La dinàmica consistia a realitzar la mateixa acció, enganxant i deformant la cara, amb planxes de metacrilat. Aquestes planxes es netejaven abans i després amb tovalloletes humides.

 

EXPERIÈNCIES OLFACTIVES

Les dues exposicions quedaven vinculades per un espai dedicat al còmic que, per la seva desconnexió del discurs general i la seva dificultat d’adaptació, es va decidir no adaptar, també pensant en la durada de la visita.

Tanmateix, les dues mostres també es connectaven amb la idea del gènere com a construcció cultural, que es plasmava amb l’última peça de «Les avantguardes feministes dels anys 70», de la Martha Wilson, i la primera peça de «Coreografies del gènere», centrada en la teoria queer de la Judith Butler.

Per explicar aquesta idea, que habitualment es mostra a través de la vestimenta associada al sexe biològic, es va optar per crear una experiència olfactiva basada en el gènere dels perfums.

Es van aconseguir mostres de 6 perfums (dos de dona, dos d’home i dos “unisex”) que plasmessin aquests tòpics associats al gènere: fortalesa i poder pels homes, delicadesa i dolçor per les dones.

La dinàmica consistia a olorar aquests perfums, en petits pots de vidre amb cotó fluix, i reflexionar sobre el que ens suggeria aquella olor. D’aquí també s’evidenciava que els perfums unisex ens traslladaven valors més universals.

 

«COREOGRAFIES DEL GÈNERE»

Molt més breu, la segona mostra consistia en obres d’artistes actuals que plasmaven la diversificació del discurs feminista, des de la teoria queer a l’ecofeminisme o les lluites feministes fora d’Occident. Amb això no es vol sinó evidenciar que la lluita feminista s’ha de vincular, i es vincula, a altres lluites contra les desigualtats.

Com s’ha dit, les obres oferien una major diversitat formal i moltes d’elles permetien la interacció amb la peça, però se’n va fer una selecció:

EXPERIÈNCIES TÀCTILS

o   Exploracions tàctils d’obres originals.

-        O.R.G.I.A, En los Bajos de la Pirámide Invertida

Una instal·lació amb diversos elements inspirats en l’Antic Egipte, que permetien la seva exploració tàctil, amb els que es volia criticar el discurs androcèntric que també s’ha fet des dels museus.

EXPERIÈNCIES AUDITIVES

o   Lectura de textos (també amb audiodescripció)

-        Helena Cabello i Anna Carceller, Bailar El género en disputa

Aquest audiovisual, on es fa una coreografia a partir de la lectura de l’obra de Judith Butler, permetia la seva audiodescripció i l’audició de la lectura.

-        Mireia Sallarés, Las muertes chiquitas

Aquesta peça és un documental en el qual l’artista recull les experiències sexuals de dones mexicanes, que apareixen parlant de relacions, de plaer o de violència i experiències traumàtiques. L’audiovisual s’acompanyava d’una vitrina amb un recull de documents vinculats al documental, que permetia la lectura d’algunes cites de les dones protagonistes.

o   Audiodescripció

-        María Llopis, El striptease de mi abuela.

Aquesta peça audiovisual, que s’audiodescrivia, parlava de la sexualitat en les persones grans, es va seleccionar precisament pel seu contingut.

-        Eulàlia Valldosera, Vels plàstics

Aquesta peça consistia en una sèrie de fotografies de gran format i amb colors molt vius, visibles per algunes persones amb resta visual.

-        Núria Güell, Una pel·lícula de Dios.

Aquesta peça documental, que s’audiodescrivia, presenta testimonis de noies mexicanes que han patit violacions i abusos sexuals, i que rellegeixen obres de museus. 

 

REFLEXIONS FINALS

A tall de conclusions finals cal dir que, també amb l’experiència de les exposicions anteriors, l’art actual és una font inesgotable d’experiències sensorials, i dóna molt joc a l’hora d’adaptar un discurs. Sobretot quan ens trobem davant de happenings o performances, habitualment exposades en format audiovisual, però amb el suport de documentació vària (textos i fotografies).

Diverses peces de la segona mostra, «Coregrafies del gènere», permetien unir diferents experiències per al públic amb discapacitat visual: per exemple, en el cas de Las muertes chiquitas, de la Mireia Sallarés, a una audiodescripció se li unia l’audició dels testimonis i lectura de cites, alhora que la gent amb resta visual podia captar les llums i colors del cartell de neó i les fotografies de gran format. De la mateixa manera, a «L’avantguarda feminista dels anys 70», obres com En la ràbia i en el dol de Suzanne Lacy i Leslie Labowitz,permetien sentir l’audiovisual, audiodescriure les fotografies i fer una lectura del manifest.

Aquesta experiència també ens ha permès incorporar per primera vegada l’element performatiu, tot fent una proposta d’acció mimètica d’algunes peces. Si bé el seu èxit depèn exclusivament de les ganes de participar del públic, enriqueix les experiències sensorials de la visita i la interacció dels visitants, apel·lant directament a les pròpies sensacions i emocions, i no només a través d’una obra d’art. 

 
 

cccbeducacio.explorar.lesnostrespublicacions

Recursos a l'abast curs 2019/2020
Destacats CCCB Educació
 
Comunicat de tancament
Destacats CCCB Educació
 
Estar en el món
Destacats CCCB Educació
 
Recursos a l'abast curs 2018/2019
Destacats CCCB Educació
 
BARCELONA 2049
Destacats CCCB Educació
 
Biblioteca dels Culturnautes
Destacats CCCB Educació
 
Educar en comunitat
Destacats CCCB Educació
 

cccbeducacio.explorar.veuretotes »