ACC-Aturem el Canvi Climàtic  

 

LES CLAUS PER ENTENDRE EL CANVI CLIMÀTIC. La Terra, un gran i fràgil equilibri.

Gregori Ramon. ACC-Aturem el Canvi Climàtic
08/10/2019
 
 

UNA LLARGA HISTÒRIA

El sistema solar es va formar fa 4500 milions d’anys com a conseqüència del col·lapse de la “Solar Nebula” un enorme i dens núvol de pols còsmica i gas que les forces gravitacionals i les múltiples col·lisions van modela aquest magnífic sistema que ens acull.

Figura 2.1: Recreació de la formació del sistema solar. NASA

El planeta Terra des de la seva formació ha passat per diferents períodes on s’han alternat etapes de gran activitat sísmica i volcànica, de llargues glaciacions, amb la formació dels oceans i dels continents,  l’explosió de la vida vegetal i animal, i extincions massives d’espècies, tot plegat ha esdevingut de forma molt lenta dins de l’escala de temps geològica al llarg d’aquests milers de milions d’anys fins a configurar el planeta tal com avui el coneixem.

El Sol, els planetes, i la Terra entre ells, són com un gegant i precís mecanisme de rellotgeria que gràcies a les forces de gravetat, rotació i translació que incideixen sobre ells, determinen la successió del dia i la nit, els mesos, les estacions i en conseqüència esdevenen vitals per la vida i la continuïtat de les espècies i dels ecosistemes que conformen la biosfera del nostre planeta.

 

EL FACTOR HUMÀ. (L’Antropocè)

Els primers humans apareixen, dins aquesta explosió i evolució de la vida, fa uns 2 milions d’anys, molt recentment, si ho comparem amb els 4500 milions d’anys de la història de la Terra, alguns autors anomenen aquesta era com l’Antropocè

Tanmateix, la seva aparició i activitats que inicialment no van tenir gran transcendència en el medi natural, a partir de la revolució industrial, fa sols uns 250 anys, amb l’ús massiu del carbó i el petroli i com a conseqüència de la seva combustió s’incrementa progressivament l’emissió de gasos a l’atmosfera que alteren la composició natural de la mateixa i que pel seu efecte sobre la superfície de la Terra són anomenats gasos d’efecte hivernacle, dels quals parlarem amb detall en un altra capítol.

EL BALANÇ ENERGÈTIC DE LA TERRA

El Sol amb la seva superfície que està a més de 5700 ºC de temperatura emet la seva energia en forma de radiació electromagnètica d’ona curta que viatja per l’espai a 300.000 km/segon fins a la Terra situada a uns 150 milions de km, aquesta radiació incideix sobre l’atmosfera i la superfície continental i oceànica  del planeta i part de la mateixa és reflectida per l’efecte de l’albedo cap a l’espai exterior. Per altra banda la Terra com tots els cossos que estan a una temperatura superior a 0 ºK (-273 ºC) emet també des de la seva superfície molta energia en forma de radiació d’ona llarga, que en part queda retinguda a l’atmosfera i en part retorna a l’espai exterior. Figura 2.2: Esquema simplificat del balanç energètic de la Terra. Mètode

Figura 2.2: Esquema simplificat del balanç energètic en el planeta Terra.  Font: Mètode, U de V

Per tot plegat, sense entrar en el farragós càlcul quantitatiu i atenen a l’energia que el planeta com a conjunt format per l’atmosfera i la terra, reben i emeten, podem afirmar que l'energia que arriba de l’espai es compensa amb la que surt, mantenint el balanç energètic del planeta a cero, es a dir en un equilibri tèrmic.

No cal dir que qualsevol variació en aquest complex equilibri energètic com pot ser l’alteració de la composició atmosfèrica, pot comportar un escalfament o refredament de greus conseqüències.

Alguns autors tracten la Terra com si en el seu conjunt fos un organisme viu que pot patir problemes que posin en perill la seva continuïtat, en aquest sentit considerant que l’increment de la temperatura, com hem vist en el capítol anterior, de la mateixa manera que afecta les persones, animals i plantes també afecta la salut global del planeta, de forma que com mes s’incrementi la temperatura més irreversibles seran els danys que patirà la Terra.

LA TEORIA DE SISTEMES I LA TERRA

En qualsevol cas, des del punt de vista del canvi climàtic no es pot fer una mirada curta o local sobre una zona o part determinada del planeta, ans el contrari és necessari observar la Terra i la seva evolució en el seu conjunt, i veure-la com un  súper sistema complex d’abast global en què tots els sistemes, i components estan interrelacionats, de manera que el que passa en un determinat sistema o en una zona geogràfica té a mig o llarg plac conseqüències per altres sistemes i també pel conjunt del planeta.

En aquest sentit podem afirmar que la Teoria de Sistemes és totalment aplicable al funcionament i evolució del nostre planeta, hi ha molts treballs acadèmics que desenvolupen àmpliament aquesta teoria, donada la complexitat del tema, no creiem oportú exposar aquí el  detall de cap d’aquests estudis, però sí que volem posar un exemple d’un diagrama que il·lustra clarament la complexitat i l’enorme interacció d’alguns dels sistemes que conformen aquest fantàstic planeta anomenat Terra.

Figura 2.3: La Terra com un sistema

Val a dir que com a sistema complex a més de les interaccions entre components i sistemes es produeixen una sèrie de fenòmens que per les seves característiques  dinàmiques tenen un efecte amplificador produint-se una acceleració del mateix procés i de les seves conseqüències.

Com a exemple podem citar el cas de la fusió dels gels àrtics on es pot veure com per l'increment de la temperatura global de l'àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l'oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix el 70% de l'energia que arriba i la temperatura del mar s'incrementa, tal vegada, amb l'aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d'aquesta manera es produeix una re-alimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les últimes dècades.