Visita a «Stanley Kubrick» per a persones cegues o amb baixa visió

Quim Módenes
09/05/2019
 
 

Stanley Kubrick és un dels cineastes més influents del segle XX, i la seva figura segueix despertant un evident interès. D’aquesta manera, des del CCCB es volia oferir a tothom l’oportunitat de descobrir la seva filmografia a partir de l’exposició, incloent a persones amb ceguesa o amb baixa visió i amb sordesa.

Les visites per a persones sordes es van programar de la manera habitual, amb una intèrpret de llengua de signes seguint la visita per a públic general.

D’altra banda, de visites per a persones cegues o amb baixa visió se’n van programar dues: dimecres 23/01 i dijous 21/02, totes dues a les 16 h (horari de menys afluència), i amb reserva prèvia.

Per elaborar la visita es va seguir el mateix plantejament que a les anteriors exposicions: a partir d’una curosa reflexió sobre el discurs de l’exposició, destacar els punts claus de cada espai i intentar relacionar-los amb algun objecte exposat que es pogués fer accessible.

A diferència projectes anteriors com «La Llum Negra», la mostra dedicada a Kubrick, un recorregut cronològic per tota la seva filmografia, quedava marcada pels talls de les pel·lícules a l’inici de cada sala. Per tant, el repte començava amb aconseguir fer accessible tot aquest material. La solució, suggeriment d’una usuària d’una visita anterior, va ser contactar amb la Biblioteca de l’ONCE, que compta amb un gran fons de pel·lícules audiodescrites. Aquest primer contacte va permetre, d’una banda, el préstec de les pel·lícules, d’ús exclusiu per a persones cegues (i per tant utilitzades únicament en les visites) i, de l’altra, començar una col·laboració a més alta instància que connecta amb la voluntat de fer accessible el CCCB a tots els nivells, i que començarà amb la producció dels textos de cada exposició en Braille, disponibles per al visitant autònom.

Cal dir que una altra de les possibilitats que es va contemplar va ser l’ús de l’aplicació AudescMobile, que detecta el so de la pel·lícula i en sincronitza l’audiodescripció; així l’usuari pot gaudir-ne des del seu telèfon mòbil. Malauradament, aquesta opció es va descartar en veure que no podia sincronitzar amb la versió original present a l’exposició. 

Tot i això, érem conscients que l’objectiu principal era fer accessible una exposició, no fer un passi de pel·lícules de Kubrick. Sota aquesta premissa, el pas següent era identificar objectes que reflectissin aquelles idees clau del discurs i que fossin accessibles o bé reproduïbles mitjançant recursos propis. A més, també es van fer peticions de material a altres institucions, fet que també ens permet anar creant una xarxa de col·laboració. Per aconseguir material cinematogràfic es va contactar amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya, que va acceptar deixar-nos càmeres, claquetes i objectius similars als que es poden veure a les vitrines de la mostra.

En coordinació amb l’equip de Conservació del CCCB, i amb el vistiplau dels prestadors de les peces, també s’ha permès tocar alguna peça original, com vestits, figures d’atrezzo i una càmera original. Cal dir que, degut a la gran afluència de públic, l’accés a les peces a variat d’unes visites a les altres.

Pel que fa als materials produïts al centre, i com ja és habitual, s’han intentat produir tots amb recursos propis, reciclats i reutilitzats, com ara cartró ploma i goma EVA.

A més, la visita també s’ha recolzat en l’audició d’alguna peça de les bandes sonores i la lectura de fragments de novel·les en les que es basen les pel·lícules i cartes dirigides a Kubrick, presents a l’exposició.

Per resumir-ho, el conjunt de recursos utilitzats són els següents:

  • Pel·lícules audiodescrites, cedides per la ONCE: The Killing, Paths of Glory, Spartacus, 2001: A Space Odyssey, The Clockwork Orange i The Shining.
  • Peces originals: cadira de director, vestit i figura de The Clockwork Orange,  càmera de Barry Lyndon, màquina d’escriure de The Shining.
  • Peces similars: càmera russa, objectiu i claqueta, préstec de l’ESCAC i màscara veneciana (Eyes Wide Shut).
  • Reproduccions en relleu: fotografies per la revista Look, storyboard de Saul Bass per Spartacus, moqueta de The Shining.
  • Lectura de fragments de novel·les: Lolita, de Vladimir Nabokov i Relato Soñado, d’Arthur Schnitzler  (Eyes Wide Shut)
  • Audició de bandes sonores: Paths of Glory, Dr. Strangelove, 2001, Barry Lyndon.
  • Lectura de cartes: cartes de Christian Action i de Sue Lyon a Kubrick.

 

A tall de reflexions finals, i per valorar la visita, cal destacar de nou la capacitat per crear una visita d’aquestes característiques amb recursos propis i l’ajuda desinteressada d’altres institucions, un model interessant davant el repte d’enfrontar-se a temes tant diversos com els que es treballen al CCCB.

D’altra banda, s’haurà de reforçar les tasques prèvies de preparació de la visita, sobretot en un espai on la mobilitat pot ser complicada – també per l’afluència de públic – i la presència de molts audiovisuals amb so obert que interfereixen en la visita.

S’ha evidenciat la importància de fer una previsió total, fins i tot la situació del guia a cada sala, o el transport de materials, ja que el temps dedicat a l’accés a les peces i a la mobilitat per l’espai allarga molt l’activitat. La primera visita, programada pel 23/01, va tenir durada total va ser de 3 h, gairebé el doble d’una visita per a públic general. En canvi, la segona es va aconseguir fer en 2 h.

És per això que, en una exposició de gran format com és aquesta, és essencial adaptar molt bé el discurs i tenir una previsió total de cada element de la visita.

Cal dir també que la valoració in situ per part dels usuaris ha estat molt positiva, fet que ens anima a seguir implementant aquest model, que obliga a fer una mirada més oberta que acaba per enriquir el discurs de les visites per a públic general.

 

Quim Módenes 

Maig de 2019