VOXPRIMA  

08022, Barcelona

http://www.voxprima.com

 

Escola i creativitat

voxprima
16/10/2014
 
 

L’escola, com a institució, viu un moment de crisis. És necessari un canvi dràstic de la metodologia i incorporar la creativitat en el procés d’aprenentatge on l’infant sigui el centre d’aquest procés. Sense aquest canvi, serà difícil frenar la progressiva desafecció i desmotivació que pateixen, per igual, mestres i alumnes i que dispara l’índex de fracàs escolar.

PERQUÈ LA CRATIVITAT?

La creativitat és la capacitat que permet a l’individu resoldre problemes, intencionadament, de manera original. El nen creatiu:

  • Juga
  • S’interroga
  • S’atreveix a canviar coses
  • Es permet el risc d’equivocar-se
  • Expressa els seves emocions
  • Té seguretat en sí mateix
  • Afronta l’aprenentatge amb interès, curiositat i motivació
  • És disciplinat; s’esforça en buscar solucions alternatives a un mateix problema per després discernir quina d’elles és la millor opció i és capaç de defensar el criteri de la seva elecció.

La creativitat infantil està íntimament lligada a la capacitat d’emprendre i innovar de l’adult. És a dir, que allò que un dia ens farà ser professionalment atractius és un hàbit que s’adquireix a la infància i, per això, hauria de formar part essencial dels processos d’aprenentatge.

Si volem educar la creativitat hem de començar per reconèixer la diversitat i potenciar el talent individual. Un dels principals reptes per als educadors és aprendre a acompanyar en positiu el procés creatiu del nen perquè pugui desenvolupar resiliència cap a les seves idees creatives. Un altre dels reptes és fomentar a la vegada la feina en col·laboració a l’aula perquè siguin els seus companys –i no només el mestre- els que valorin les seves produccions i contribueixin a millorar-les.

El nen que creix dins d’una comunitat creativa desenvolupa dos habilitats fonamentals imprescindibles al segle XXI: capacitat creativa i treball en equip.

ÉS CREATIVA L’EDUCACIÓ D’AVUI EN DIA?

Ancorats en els requisits del segle XX, el sistema educatiu continua penalitzant l’error i promovent la creença que a cada pregunta li correspon una única resposta. Estudis evolutius realitzats en el món anglosaxó apunten que mentre que el coeficient intel·lectual –un indicador que, en realitat, mesura la capacitat de raonament lògic- augmenta tres punts per dècada, la capacitat creativa dels individus –això és la capacitat per oferir respostes diverses a un mateix problema- decreix de manera alarmant entre els 4 i els 25 anys (TESS, 2005).

Aquests estudis conclouen que això és degut bàsicament a dos factors:

  • un sistema educatiu heretat de la revolució industrial i concebut per a produir mà d’obra lletrada.
  • l’efecte perjudicial del consum creixent dels productes audiovisuals.

Tradicionalment, la societat necessitava individus capaços de conviure en entorns homogenis i estables. L’escola era l’encarregada d’ensenyar a llegir i escriure als nens, capacitant-los per entendre i executar les instruccions del sistema. Sense internet i amb l’ús restringit dels mitjans audiovisuals, l’escola era, a més, la via d’accés per excel·lència al coneixement del món exterior. En aquest sistema, la creativitat quedava relegada a l’àmbit artístic, i es percebia  com una habilitat accessòria i marginal.

 Actualment, els reptes de la societat global exigeixen individus actius, capaços de processar ràpidament informacions diferents, aportant valor al seu entorn i adaptant-se als canvis continuats que en aquest entorn es produeixen. La informació està actualment a un “clic” de qualsevol de nosaltres. Ja no n’hi ha prou amb saber llegir i escriure. És necessari fer-ho competentment, posant els continguts de les xarxes de coneixement al servei de les nostres fites. La creativitat es torna doncs, fonamental per reorganitzar la informació que rebem i aplicar-la de manera ajustada a cada situació.

VOXPRIMA ÉS UN PROJECTE QUE PROMOU LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT EN LA MILLORA DE L’EDUCACIÓ.

Repensar les dinàmiques docents des d’una perspectiva creativa suposa un canvi estructural i, com a tal, requereix la implicació activa de la societat.

Tots sabem que no n’hi ha prou amb promulgar cada quatre anys noves lleis educatives o anomenar de nou enunciats i re formular continguts per maquillar la continuïtat d’un plantejament obsolet. També sabem que hauríem de ser capaços d’acordar l’educació que volem per als nostres fills i exigir als governants d’un color o altre, un exercici d’honestedat perquè s’abstinguin d’utilitzar l’educació per adoctrinar. Però no ens enganyem, poques coses canvien quan uns pateixen el sobrepès i fracàs del sistema i els altres –a la perifèria- jutgen els resultats des de la barrera.

La transformació acostuma a produir-se per innovació social, un cop es desdibuixen les fronteres i permetem el contagi.

Amb seu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, VoxPrima és un projecte que ha aconseguit implicar a creadors i professionals de les indústries creatives i institucions culturals de la nostra societat perquè entrin a les aules i col·laborin colze a colze amb els mestres, “empoderant-los” a canviar i a innovar. Una col·laboració que comença a donar els seus fruits.

DESENVOLUPAMENT D’UN NOU MÈTODE D’APRENENTATGE: LA PICTOESCRIPTURA

VoxPrimaés un equip multidisciplinari d’escriptors, il·lustradors i lingüistes que, des de gener de 2011, ha treballat amb 1.657 infants i 176 mestres de 14 escoles de l’àrea de Barcelona desenvolupant les bases d’un nou mètode d’aprenentatge creatiu, d’aplicació transversal en l’educació primària, que combina creativitat, llengua i il·lustració: la PictoEscriptura.

        

La PictoEscriptura incorpora la creativitat directament en el cor de l’alfabetització. Una part important del projecte consisteix en fer entendre que la creativitat va molt més enllà del desenvolupament de les disciplines artístiques; per això està en l’essència del projecte treballar el desenvolupament de la creativitat a la vegada que el desenvolupament de l’expressió escrita; una destresa absolutament fonamental per a que els nens tinguin opcions d’èxit a la seva vida escolar i, més enllà d’aquesta, en el seu futur desenvolupament professional i en la seva futura participació en la societat civil.

Aprendre a escriure no és senzill. La PictoEscriptura incorpora la il·lustració com a element fonamental de la narració.

Tots sabem el meravellós paper que juga la il·lustració en l’aprenentatge lector. Comencem a llegir amb àlbums il·lustrats amb molt dibuix i poca lletra, passem a submergir-nos en el món del còmic i, només a partir dels 11 o 12 anys, es va equilibrant la proporció entre imatge i text. Així doncs, per què no donar el mateix pes a la màgia de la il·lustració en un procés tan complexa com el del aprenentatge de la escriptura? 

Aquest nou mètode d’aprenentatge creatiu d’aplicació transversal en l’educació primària combina creativitat, llegua i imatge i, és per aquest motiu, profundament transformador.

Els beneficis d’aquesta nova metodologia afecten a qualsevol tipus d’alumnes de qualsevol perfil d’escola. El mètode treballa simultàniament dos llenguatges distints (imatge i paraula) i per tant promou l’ús dels dos hemisferis cerebrals i treballa la connexió d’ambdós, donant resposta a les intel·ligències múltiples que conviuen a l’aula. Algunes dificultats d’aprenentatge relacionades amb el domini de la llengua escrita (dislèxia, entre d’altres) poden ser particularment sensibles als beneficis d’aquesta proposta.

Però precisament pel seu caràcter inclusiu, el potencial d’aquest mètode es multiplica en entorns d’elevada diversitat, on fenòmens com el multilingüisme i el multi culturalisme fan evident la necessitat de construir la bastida narrativa des de la il·lustració. La imatge elimina barreres del llenguatge per a la visualització del contingut que es vol comunicar i es converteix en la plataforma òptima sobre la qual construir el text en tota la seva riquesa.

Finalment –però no menys fonamental- la PictoEscriptura provoca la implicació creativa del mestre. Aquest mètode proporciona al docent les eines i estratègies per llegir  les històries que hi ha a les imatges i acompanyar a cada un dels seus alumnes en el procés de desenvolupament d’aquestes històries, siguin de ficció, vivències personals o construccions de nous aprenentatges.

La PictoEscriptura és un mètode transversal, serveix per l’aprenentatge de qualsevol àrea del currículum i es pot aplicar a tota l’educació primària.

 

I Qui millor per ensenyar a escriure que aquell que ha fet de l’escriptura la seva professió?

VoxPrima acosta escriptors i il·lustradors a les aules per col·laborar activament en l’educació. El propòsit d’aquesta col·laboració és doble: d’una banda, servir d’estímul al professorat posant a la seva disposició un nou mètode que combina creativitat, llengua i imatge. Escriptors, il·lustradors i mestres reflexionen junts sobre el paper que la creativitat i la narrativa juguen en tots els processos d’aprenentatge i repensen les dinàmiques docents des d’una perspectiva creativa. Per una altra banda, durant el Programa, VoxPrima treballa directament amb els alumnes fomentant en ells la confiança en la seva capacitat per fer aportacions originals.

La PictoEscriptura incideix directament en el desenvolupament de la creativitat i la capacitat de  narració a la infància; habilitats estretament relacionades amb un fracàs escolar que, si bé es fa patent en l’educació secundària, s’origina a les aules de primària.

L’avaluació de les actuacions pilot, relacionada per Lingüistes de la Universitat de Barcelona, ens mostra que la PictoEscriptura funciona:

  • La millora del rendiment de tots aquells infants que participen en un Programa de PictoEscriptura és significativament superior a la dels nens de les escoles on no s’aplica aquesta metodologia.
  • El 90% dels alumnes ha millorat el seu rendiment escriptor.
  • El 91% dels mestres afirmen sentir-se més capacitats per ensenyar a escriure i reconeixen que el programa ha augmentat les expectatives que tenia sobre els seus alumnes.

Se’ns educa principalment per pensar en paraules malgrat que gran part de les persones que han passat o passaran a la història per la seva capacitat creativa –novel·listes, artistes, científics, matemàtics...- afirmen que visualitzen les seves idees en forma d’imatges, no amb paraules. I una vegada visualitzada la idea innovadora, posar-li paraules els hi resulta fàcil. Visualitzar primer la solució per després verbalitzar-la sovint estimula el pensament creatiu.