Escola Solc  

 

El romànic al parvulari

Escola Solc
13/05/2015
 
 
 

 

El projecte educatiu del nostre centre sempre ha volgut fer arribar als més petis de l’escola una especial sensibilitat en l’art, i especialment en la creació artística. En aquest aspecte, sempre hem comptat amb la col·laboració de determinats museus de la ciutat, entre ells el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que té una llarga tradició en la seva tasca educativa. Els nens i nenes de P-3, P-4 i P-5  han treballar el so i el color, on interaccionen dos llenguatges que, creiem, són fonamentals en el desenvolupament emocional  i intel·lectual dels nens petits: el llenguatge musical i el llenguatge plàstic.

Els objectius que ens havíem proposat consistien en tenir una breu aproximació a l’art romànic, exposant, de forma bàsica i amb un llenguatge assequible, els aspectes fonamentals de l’art d’aquesta època. També volíem visitar i entendre, al nostre nivell, algunes peces del museu, el seu significat i la seva intencionalitat.

Per introduir els nens i nenes vam fer servir la figura del joglar. Però, què és un joglar?  Els joglars eren persones que coneixien moltes històries i que els agradava molt explicar-les tot cantant i ballant. Els amics dels joglars, a més, eren una mica especials. Perquè són personatges pintats a les parets. A través de la música dels joglars, els nens i nenes arriben a saber que, escoltant i mirant, poden descobrir la melodia que poden dibuixar.

Una obra cabdal del museu és el Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll.  Arran d’aquesta obra, els nenes i nenes de parvulari han après a descobrir el gest i el seu significat. Amb aquesta experiència hem anat descobrint diferències en les mirades i també diferents interpretacions amb el gest, tot dibuixant les expressions. També, els frontals del romànic com el de Cardet, han estat molt útils per treballar el vessant narratiu de l’art romànic.

Aquests frontals ens expliquen una història. Hem conegut personatges protagonistes de les històries, emmarcats dins de la mandorla i  hem fet veure als nens i nenes com se separen les diferents escenes ( línies, sanefes, elements ornamentals, etc...)

Després, hem inventat una història que parla d’un cavaller, hem imaginat que vivia sol en un castell. De tant, en tant viatjava en busca d’aventures amb el seu cavall. La part final del treball ha consistit en que cada nen/a inventava una història o bé podia representar un conte dins de la mandorla.