Escola Solc  

 

El NO-DO. Les notícies en una dictadura.

Escola Solc
28/04/2016
 
 

La memòria històrica a 4t de Secundària

El NO-DO. Les notícies en una dictadura.

La memòria històrica constitueix una de les prioritats en l’ensenyament de la història del segle XX, almenys així ho creiem des de l’Escola Solc de Barcelona. Des de sempre, el centre ha demanat la col·laboració a entitats com Les Dones del 36, l’Amical de Mauthausen, l’Associació d’Expresos polítics de Catalunya,  el Memorial Democràtic o a personalitats com Josefina Piquet per fer avançar els nostres alumnes en el coneixement de la memòria històrica. I és que vist el tracte que l’Estat espanyol ha dispensat a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, només una educació en la memòria històrica podrà pal·liar en part aquesta brutal injustícia.

Aquesta activitat que hem iniciat enguany vol apropar-nos a l’anàlisi d’una de les icones del franquisme, el No-Do y observar la manipulació de la informació en una dictadura.

ElNoticiario cinematográfico español, més conegut com a NO-DO (Noticiarios y Documentales) fou un dels instruments de propaganda de la dictadura de Franco. Es va crear el 1943 i es va projectar fins entrada la democràcia, el 1981. Des del seu inici fins al 1976 era obligatori que les sales de cinema projectessin aquest noticiari abans de les pel·lícules. La seva peculiar sintonia, la seva capçalera, les repetides imatges del dictador Franco inaugurant embassaments o visitant fàbriques on els obrers el rebien con afecto y simpatia, han quedat gravades en la memòria de diverses generacions. Es tractava d’un noticiari que idealitzava la figura del dictador, manipulava extraordinàriament la realitat espanyola de l’època, amagant els problemes del país i obviant aquelles informacions internacionals incòmodes per al règim.

Proposta d’activitat: Afortunadament avui disposem de tots els noticiaris del NO-DO, ja que es poden consultar a la web de RTVE http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/. En aquesta activitat analitzarem el NO-DO fent servir l’esquema que presentem més avall. És important que escollim dos o tres números d’aquest noticiari que corresponguin a l’època més genuïna de la dictadura franquista, des del primer NO-DO, el 1943 fins a 1970 aproximadament. Si visionem més d’un NO-DO ens farem una idea més aproximada de com eren aquestes peces informatives.

 

1. Observeu la capçalera. Què s’hi veu? Quin símbols apareixen? Com és la banda sonora?

2. Estructura: com està dividit el noticiari? Té seccions? Anoteu les notícies que hi apareixen i la seva durada.

3. Comenteu la veu en off . Valoreu el to, l’estil i el vocabulari utilitzat.

4. Analitzeu el pes dels següents temes:

- Esports

- Toros

- Festes i folklore

- Exèrcit i desfilades militars

 

5. Per què creieu que tenien tant d’espai les notícies curioses?

6. Com tracten els No-Dos estudiats la figura del dictador, Francisco Franco? Què es diu d’ell? Com apareix, qui l’acompanya habitualment? Quina imatge se’ns transmet d’ell?

7. Quina visió donen de l’Espanya d’aquells anys?

8. Què en penseu del lema del noticiari: El mundo entero al alcance de los españoles?  Penseu que les persones que miraven el No-Do se n’assabentaven del que passava al món?

9. Quines diferències i similituds hi veieu en els telenotícies d’avui?

10. Finalment, pregunteu als vostres avis sobre el No-Do: Quin record en tenen? Quina importància creuen que tenia des del punt de vista informatiu?

 

Conclusió: El No-Do, com els altres mitjans de comunicació de la dictadura, pervertien la informació, alienaven els espectadors i els tractaven com a menors d’edat. A més de la propaganda favorable al règim franquista, el No-Do desacreditava les idees democràtiques. El noticiari  dedicava molt espai a conrear el culte a la personalitat de Franco, però també a  curiositats, a esports, a esdeveniments irrellevants amb la intenció de desviar l’atenció dels problemes reals. En definitiva, el No-Do el que feia era desinformar, donava una visió del món naïf, cursi, manipulada i tremendament allunyada de la realitat.

Veure més activitats sobre memòria històrica i cinema a l’enllaç adjunt