Cinema en curs

Escola Lavínia

Institut Gabriel Ferrater

Animac

Euclides televisió

Amb motiu de l’exposició Pantalla Global (CCCB del 24/1 al 28/5 del 2012), volem destacar un conjunt de participacions que es poden explorar a CCCBeducacio.org i que corresponen a experiències educatives en què les pantalles juguen un paper determinant.

Aquestes realitzacions audiovisuals o informàtiques en contextos educatius poden tenir el seu origen en empreses de producció del sector, col·lectius de creadors o promotors de festivals o concursos, però també poden respondre a iniciatives internes de centres educatius (escoles, instituts o universitats) o ser la materialització d’idees personals de docents i estudiants.

Aquesta diversitat en l’origen i els plantejaments dels projectes, implica també la pluralitat de continguts i les propostes que aquí posem en primer terme, provinents sempre de les publicacions dels participants a CCCB Educació: una mostra petita -però significativa i en continu creixement- de la presència de l’audiovisual i de les pantalles en el camp educatiu.

El mateix Centre de Cultura Contemporània ha organitzat tallers vinculats a deteminades exposicions que han donat com a resultat audiovisuals duts a terme per grups escolars participants. L’associació A Bao A Qu ha estat la responsable d’elaborar propostes com El taller del cineasta, en el marc de l'exposició "Erice – Kiarostami. Correspondències" (2006) o Construint laberints, un taller vinculat a l’exposició Per laberints (2009). Hem de ressaltar que l’activitat d’A Bao A Qu va molt més enllà de la vinculació amb el CCCB, creant i impulsant projectes tan importants com Fent cinema, Cinema en Curs, creadors EN RESIDÊNCIA als instituts de Barcelona o Explorant l’entorn amb la fotografia i el cinema (una proposta sorgida d’un encàrrec del projecte educatiu de l’Any Cerdà que manté absolutament la seva vigència).

En una altra exposició del CCCB, El d_efecte barroc, es va presentar, en format videogràfic, l’obra A través del espejo de Nüria Arias, fruit d’un ambiciós projecte educatiu dut a terme en diversos països llatinoamericans.

Des de fa temps, moltes exposicions inclouen obres que es mostren en pantalles i proposen activitats educatives. En aquesta zona de confluència entre exposició i educació amb la pantalla com a protagonista, podem situar projectes artístics tan singulars com ANJOPA SEITPA-VATSAL d’Eloi Puig o FREQÜÈNCIES d’Eugènia Balcells.

Festivals com El meu primer festival o Animac (amb projeccions i tallers), o concursos com RetinES o L’endemà, aconsegueixen que l’audiovisual esdevingui una eina educativa per als estudiants que assisteixen a les projeccions o participen en les convocatòries amb les seves creacions. D’abast més ampli i amb més recorregut temporal, la plataforma participativa Kiosc Jove (iniciativa de Televisió de Catalunya i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat) ofereix la possibilitat als estudiants d’exercir el periodisme digital des d’un context escolar.

També de professors, departaments i grups de recerca universitaris sorgeixen projectes pedagògics a la xarxa, multimèdia o interactius, que es vehiculen a través de pantalles: Relats digitals, Plurilingüisme, La dama de Vallcarca: una novela negra colaborativa, Personatges en joc, Viu la poesia o Diversidades. El juego de la creatividad en són exemples ben diversos recollits al nostre web.

Si entrem a considerar escoles i instituts com a productors audiovisuals, mereixen una menció especial els projectes de televisió posats en marxa en diversos centres d'educació secundària: a l’institut Euclides de Pineda de Mar (Euclides Televisió), a l’institut Ramon Turró de Malgrat de Mar (Teleturró) o a la Coop. Institució Montserrat de Barcelona (IMTV), projectes que han assolit una capacitat d’aglutinar transversalment experiències sorgides de diversos departaments del centre on s’ubiquen. Think1 és una televisió d’innovació educativa l’abast de la qual vol anar molt més enllà del Col·legi Montserrat de Barcelona centre on ha sorgit aquesta iniciativa que combina l’audiovisual i el periodisme.

Finalment, voldríem destacar també algunes participacions de professors de disciplines concretes (educació plàstica, optatives d’imatge, etc.) que inclouen, amb resultat notable, els audiovisuals com una eina més dins de les estratègies d’ensenyament/aprenentatge que es duen a terme a l’aula. En són exemple publicacions provinents de les escoles Lavínia i Baixeras o dels instituts Gabriel Ferrater i Bernat Metge. També trobarem treballs interessants pel que fa al tema que ens ocupa en blogs de docents, com 400 colps, A pie de aula o El fil de les clàssiques.
 

 

 

La celebració de l’Any Cerdà, el 2009, va donar lloc a un seguit d’iniciatives en el camp educatiu que van deixar com a resultat un conjunt de materials multidisciplinaris sobre Barcelona que mantenen la seva vigència i segueixen sent útils com a eines d’estudi de la realitat urbana que constitueix l’entorn en què s’ubiquen els centres educatius de la ciutat.

En aquesta pàgina volem fer memòria i cridar l’atenció sobre alguns d’aquests documents, que contenen valuosos recursos per a treballar a les aules.

   El Servei Educatiu del CCCB va elaborar un Dossier de treball sobre l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte que va tenir lloc al mateix centre. D’altra banda, el Servei Educatiu del CCCB proposa des de fa molts anys itineraris urbans per a estudiants, sobre els quals ha creat interessants materials de consulta.

El projecte educatiu de l’Any Cerdà va generar també un seguit de propostes elaborades per especialistes de diverses disciplines.

   A través de l’exemple del procés històric de la realitat escolar barcelonina en el context del procés de construcció de la ciutat, l’historiador Albert Cubeles és l’autor de la proposta L’ensenyament i la construcció de la nova Barcelona en què proporciona pautes per establir l’història escolar de la Barcelona dels últims 150 anys, amb un mètode regressiu (partir del present i anar enrere fins on es pugui) i amb dos elements fonamentals com a punt de partida: l’escola i el barri on aquesta s’insereix.

   Tancar-se dins la biblioteca per documentar-se, és una de les maneres d’estudiar la història d’una ciutat, però també podem aprendre sortint a passejar i deixant-nos endur tranquil·lament per la curiositat. Així, podem entendre els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat a partir del traçat dels carrers, de petites històries desconegudes, de detalls visuals que sovint passen desapercebuts o del mateix record dels ciutadans. L’historiador Dani Cortijo ha aplicat aquesta metodologia a diversos llocs de la ciutat i ho ha plasmat en el document Racons amb història i també en el Navegador interactiu del CCCB (Abajo las murallas!, Gent de Can Fanga, Un ninot com a reclam, El Cinc d’Oros, Condemnats a Sant Antoni, La via del pecat, Cristians a la rereguarda, L’últim beure d’en Salvador i molts altres llocs que us convidem a descobrir).

   Teresa Ticó, matemàtica i professora de secundària, és l’autora d’un conjunt d’Activitats matemàtiques (La Barcelona emmurallada, Estructura geomètrica de l’Eixample, Forma i dimensions de les mansanes de l’Eixample, Les cases de l’Eixample, Recorreguts per l’Eixample) que tenen Cerdà i la seva obra com a punt de partida per treballar diferents aspectes del currículum de matemàtiques.

   Àngels Pradilla, arquitecta i professora de secundària, ha elaborat un conjunt d’Activitats de tecnologia (Situació en el territori, Els materials i els oficis artesans, L’arquitectura i el dibuix, Disseny de mobiliari urbà), que tenint en compte els currículums de l'ESO i el Batxillerat, tracten temes estretament vinculats a l’arquitectura i l’urbanisme, amb una atenció especial a l’Eixample de Barcelona.

   El cinema i la fotografia són eines privilegiades per conèixer i descobrir allò que ens envolta: ens fan mirar els espais d’una altra manera; parar atenció a la llum, els colors, les formes, els sons... Explorant-la creativament, la realitat quotidiana esdevé objecte d’interès, gaudi i aprenentatge. L’associació A Bao A Qu és la creadora del projecte Explorant l'entorn amb la fotografia i el cinema una sèrie de propostes ideades per descobrir els barris, ciutats i pobles a través de la fotografia i el cinema.

   L’any 2009 va celebrar el 150 aniversari de l’aprovació, el 1859, del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’Ildefons Cerdà que marcaria definitavament la trama urbana de la ciutat. 2009 va ser també el 100 aniversari del rodatge i estrena d’una pel·lícula singular, Un paseo en tranvía por Barcelona, de Ricardo de Baños, encàrrec del no menys original Metropolitan Cinemaway. Mirar a fons un document històric. Barcelona en tramvia, interactiu multimèdia creat per El Taller interactivo, mostra la riquesa de coneixements que aporta la visió minuciosa d’un document audiovisual històricament rellevant.