El fil de les clàssiques  

 

Amor i triomf en la mitologia grega

Margalida Capellà Soler
24/01/2016
 
 
Amor i triomf en la mitologia grega

Hic et nunc us animo a llegir la literatura grega que és mitogràfica i a gaudir dels seus mites amb el fil de l’amor i el triomf de déus i herois de la mitologia grega. Què és l'amor?:  Amor i triomf en la mitologia grega

 
 
 
 

Celebrem el Dia Mundial de filosofia amb cançons!

Margalida Capellà Soler
19/11/2015
 
 

L'any 2002 l'Organització de la Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.

Des del rap del Deka,  nosaltres celebrem el dia de la filosofia  amb música (dia 22 de novembre serà Santa Cecília!) per tal de reivindicar de manera lúdica i en diferents llengües que la Filosofia no pot ser bandejada de les aules com pretén la LOMCE.

La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet,en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” (perviu en el nostre llenguatge i) intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença, etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències.

Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Vid. Greek philosophers“Blowin’ In The Wind” de Bob Dylan,  El mar de Manel, L'affaire Sofia de Els amics de les Arts...

 

Els filòsofs grecs més importants són:

De Tales als sofistes (vid. Sofistes en la música actual)

Escola jònica

  • Tales de Milet (630-546 aC) Matemàtic i astrònom, creia que l’aigua era el principi de totes les coses.

  • Anaximandre de Milet (vers 610-545 aC) Fou l’iniciador de la metafísica.

  • Anaxímenes de Milet (vers 546 aC) Considerava l’aire el principi de tot.

Escola eleàtica

  • Parmènides d’Elea (vers 515-450 aC) defensava que un ésser substancial i invariable era el fonament del món. Creia que la creació i la destrucció són impossibles.

  • Zenó d’Èlea Descobridor de la dialèctica o art de la disputa. És autor de les conegudes paradoxes, per exemple la d’Aquil·les i la tortuga.

Escola efèsia

  • Heraclit d’Efes: Defensava el concepte de la transformació contínua; per això afirmava que és impossible banyar-se dues vegades en els mateix riu. Creia que el foc era l’origen de tot. Vid. Heraclit en la música actual

Altres filòsofs importants:

Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.

Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.

Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.

Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.

Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.

Sòcrates que hem vist a diferents entrades de El Fil de les Clàssiquesd’Aracne fila i fila i de La cinta de Νίκη: s’ocupà sobretot del camp moral i criticava els vicis de la seva època a Atenes. (Vid. Sòcrates en la música actual)

Plató d’Atenes, deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc. Vid. Plató en la música actual

Aristòtil, deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu, inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.

Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:

Zenó  va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.

Epicur fou el fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual. (Vid. Epicur en la música actual)

Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol. (Vid. Diògenes en la música actual)

Quina cançó de l'etiqueta filosofia del nostre bloc de referents clàssics en la música L'empremta d'Orfeu us ha agradat més? Us han fet pensar? Coneixeu altres cançons relacionades amb la filosofia? Ludicificació de la filosofia amb la música: què n'opineu? Potser preferiu les sèries de televisió i les seves cançons per celebrar el Dia Mundial de la filosofia?...

Visca la filosofia!

 
 
 

Les nostres publicacions

 
Pàgines    1 2 3 4 5 > >>