El fil de les clàssiques  

 

"Maillol i Grècia" al Museu Marès de Barcelona

Margalida Capellà Soler
03/05/2015
 
 

"Mediterrània",  Museu Marès 2015

"Mediterrània", Museu Marès 2015. Fotografia El Fil de les Clàssiques

En el Museu Frederic Marès de Barcelona, a tocar de la catedral, es pot visitar fins al gener del 2016 l’exposició comissionada per Àlex Susanna Maillol i Grècia. La mostra repassa el viatge que l'any 1908 va realitzar a Grècia l’escultor, pintor i gravador Arístides Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1861– 1944). En aquest viatge per la Mediterrània (Marsella, Nàpols...) fins a Grècia (acròpolis d'Atenes, Eleusis, Delfos, Olímpia...), va poder contemplar les escultures clàssiques de l'art grec, va refermar el seu ideal estètic de les formes nues i planes, sense detalls anatòmics. Aquest cànon artístic de Maillol que ell definia com a "plena tridimensionalitat" va acabar tenint una importància determinant en l’escultura moderna del segle XX i, molt particularment, en l’escultura noucentista i postnouncentista catalana.

 

Maillol amb un model a Fàleron, Grècia. ©Harry Kessler, Fundació Dina Vierny-Museu Maillol

En el pati del Museu Marès, sota l'ombra dels porxos a tocar dels jardins de l'il·luminat pati amb refrescant font i columna romana, s'hi pot contemplar temporalment la superba escultura 'Mediterrània' del 1905.

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició "Maillol i Grècia". Fotografia El Fil de les Clàssiques

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició "Maillol i Grècia". Fotografia El Fil de les Clàssiques

 

Arístides Maillol. Tors c.1905. Terracota. Fundació Dina Vierny-Musée Maillol, París. Fotografia:Arístides Maillol al santuari de Delfos Grècia, 1908. Fotografia: Jean-Alex Brunelle.

 

 

Arístides Maillol. La Nit. 1902. Bronze. Galeria Dina Vierny, París. Fundació Dina Vierny-Musée Maillol, París. Fotografia: Jean-Louis Losi.

 

L'escultura 'Leda' de Maillol (1900) / PAU CORTINA (ACN)

A l'interior del museu, en l'espai temporal, s'hi poden veure 23 obres inèdites de petit format (bronze, marbre, terracota, i guix), provinents de la Fundació Dina Vierny-Musée Maillol de París i d'algun col·lecionista particular, i també plànols, dietaris i quaderns del viatge a Grècia i algunes de les fotografies (més d'una cinquentena) que li va fer el comte Harry Kessler (amic de l'artista, editor i mecenes de l'escriptor Hugo von Hofmannsthal) durant el viatge.

Arístides Maillol al santuari de Delfos Grècia, 1908. Fotografia: Harry Kesslerwidth

]

Maillol en el Museu d'Olímpia. Fotografia: Harry Kessler. © Fundació Dina Vierny-Musée Maillol, París.

També es poden contemplar dos olis de Maillol fets a Grècia i un curtmetratge 'Aristide Maillol, sculpteur', una versió reduïda de l'entrevista que el cineasta Jean Lods va fer-li a l'escultor el 1943 al seu taller de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya nord, un any abans de morir. Veient el documental es fa palès que els turons de Banyuls i els pendents de les vinyes estan miraculosament emparentats amb les seves escultures i amb Grècia.

Maillol coneixia bé les seves arrels i les proclamava. No us perdeu aquesta petita però entranyable exposició ni la seva actualitat a la xarxa #maillol. Aprofiteu la visita a l'exposició per visitar el fons del Museu Frederic Marès que té moltes altres peces de Grècia i Roma i obres del mateix Marès amb la petja de Maillol.

Vid. El Fil de les Clàssiques

 
 

Espriu a El fil de les clàssiques i els seus blogs

Margalida Capellà Soler
08/09/2013
 
 

Ab initio Espriu és present a El Fil de les Clàssiques; així quan va néixer el 2007 es va presentar a la blogosfera educativa amb aquest poema d'Espriu:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

ESPRIU, "Les cançons d'Ariadna"

La influència clàssica en la immensa producció d’Espriu és molt important i evident; palesa que coneixia molt bé la literatura, la història i la mitologia clàssiques: són molts els indicis que ens remeten a mites i llegendes grecoromanes, sabem que quan esclatà la guerra del 1936-1939 tenia intenció d’obtenir una segona llicenciatura de lletres en filologia clàssica, que tenia una gran estima i interès en l’ensenyament de les llengües clàssiques i en la lectura dels grans clàssics de l’antiguitat i que utilitzava frases no sempre ben enteses, com quan li van preguntar per què no escrivia en castellà i respongué “per no portar llenya al bosc”, que es va malentendre “per no portar llenya al foc”, quan realment emulava les Sàtires I X 34 d’Horaci:

in silvam non ligna feras insanius ac si

magnas Graecorum malis implere catervas.

 

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L'imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua maternaDafne,...) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert també a alumnes i professors d'altres centres (Espriu i l'amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literatura... per part dels alumnes de l'institut Premià de Mar; Antígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l'Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de l'institut Roda de Ter...); també Espriu ha tingut un lloc d'honor en el blog de les alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu), únic premi de batxillerat de l'edició del 2013 del concurs Si eres original, eres de libro que organitza CEDRO.

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec...) que de ben segur aquest curs i arran de l'any Espriu i de l'exposició del CCCB Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s'aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

 
 

Les nostres publicacions

 
Pàgines    1 2 3 > >>