El fil de les clàssiques  

 

Celebrem el Dia Mundial de filosofia amb cançons!

Margalida Capellà Soler
19/11/2015
 
 

L'any 2002 l'Organització de la Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.

Des del rap del Deka,  nosaltres celebrem el dia de la filosofia  amb música (dia 22 de novembre serà Santa Cecília!) per tal de reivindicar de manera lúdica i en diferents llengües que la Filosofia no pot ser bandejada de les aules com pretén la LOMCE.

La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet,en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” (perviu en el nostre llenguatge i) intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença, etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències.

Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Vid. Greek philosophers“Blowin’ In The Wind” de Bob Dylan,  El mar de Manel, L'affaire Sofia de Els amics de les Arts...

 

Els filòsofs grecs més importants són:

De Tales als sofistes (vid. Sofistes en la música actual)

Escola jònica

  • Tales de Milet (630-546 aC) Matemàtic i astrònom, creia que l’aigua era el principi de totes les coses.

  • Anaximandre de Milet (vers 610-545 aC) Fou l’iniciador de la metafísica.

  • Anaxímenes de Milet (vers 546 aC) Considerava l’aire el principi de tot.

Escola eleàtica

  • Parmènides d’Elea (vers 515-450 aC) defensava que un ésser substancial i invariable era el fonament del món. Creia que la creació i la destrucció són impossibles.

  • Zenó d’Èlea Descobridor de la dialèctica o art de la disputa. És autor de les conegudes paradoxes, per exemple la d’Aquil·les i la tortuga.

Escola efèsia

  • Heraclit d’Efes: Defensava el concepte de la transformació contínua; per això afirmava que és impossible banyar-se dues vegades en els mateix riu. Creia que el foc era l’origen de tot. Vid. Heraclit en la música actual

Altres filòsofs importants:

Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.

Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.

Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.

Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.

Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.

Sòcrates que hem vist a diferents entrades de El Fil de les Clàssiquesd’Aracne fila i fila i de La cinta de Νίκη: s’ocupà sobretot del camp moral i criticava els vicis de la seva època a Atenes. (Vid. Sòcrates en la música actual)

Plató d’Atenes, deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc. Vid. Plató en la música actual

Aristòtil, deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu, inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.

Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:

Zenó  va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.

Epicur fou el fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual. (Vid. Epicur en la música actual)

Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol. (Vid. Diògenes en la música actual)

Quina cançó de l'etiqueta filosofia del nostre bloc de referents clàssics en la música L'empremta d'Orfeu us ha agradat més? Us han fet pensar? Coneixeu altres cançons relacionades amb la filosofia? Ludicificació de la filosofia amb la música: què n'opineu? Potser preferiu les sèries de televisió i les seves cançons per celebrar el Dia Mundial de la filosofia?...

Visca la filosofia!

 
 
 

Els grecs i la història de la llum

Margalida Capellà Soler
16/11/2015
 
 
vid.Φῶς, φωτὀς al nostre bloc d'etimologia L'univers clàssic dels nostres mots

Ens hem de remuntar a Grècia, bressol de la ciència, per parlar de la història científica de la llum.

Empèdocles ( Ἐμπεδοκλῆς) considerava que Afrodita havia fet l'ull humà a partir dels quatre elements i que, gràcies al foc que havia encès, havia fet possible la visió. Deixant a banda la llegenda, Empèdocles considerava que hi havia una interacció entre els raigs que sortien dels ulls i els raigs provinents de fonts lluminoses com el sol. En astronomia, va identificar correctament que la llum de la lluna  no era llum  pròpia, sinó reflectida,  i de la del Sol en pensava el mateix.

Euclides (Εὐκλείδης) va avançar en l'estudi de la llum i de l'òptica. En el seu tractat Òptica, va fer un estudi matemàtic de la llum, tot elaborant postulats importants relatius a la naturalesa de la llum i afirmant que la llum viatja en línia recta. Va escriure les lleis de la reflexió i les estudia des d'un punt de vista matemàtic.

Heró d'Alexandria (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va formular a Catòptric (κατοπτρικά) que la llum recorre el camí més curt entre dos punts.

Entre els científics grecs que van fer aportacions a l'estudi de la llum, cal destacar Claudi Ptolemeu ( Κλαύδιος Πτολεμαῖος) que va realitzar un estudi de les propietats de la llum que està recollit en el seu tractat Òptica, un estudi matemàtic de la refracció i reflexió de la llum.

Després dels grecs, van haver de passar 1.000 anys fins arribar a les contribucions del persa Ibn al-Hàytham que en el segle XI  explicà -amb idees modernes- el paper de l’ull en la visió, distingint entre la il·luminació de l’objecte per una font lluminosa independent de l’objecte i de l’ull, i la visió d’aquest objecte per part de l’ull, alhora que exposà les primeres idees sobre reflexió i refracció de la llum en superfícies.

Sis segles més tard, a principis del segle XVII, Johannes Kepler fa un treball matemàtic relacionat amb l'òptica, la càmara obscura. Després  ja trobem noms molt importants en ciència: Thomas Harriot, René Descartes, Pierre de Fermat, Willebrord Snel van Royen, Bonaventura Cavalieri i James Gregory (descobridor de la difracció); l'últim terç del segle XVII fou molt frutífer en teories sobre la llum:  Christian Huygens i Robert Hooke desenvolupen la primera teoria ondulatòria de la llum a partir de les idees prèvies de René Descartes. Altrament, Isaac Newton publica el 1672 la seva teoria del color basada en l'observació que un prisma descompon un raig de llum blanca en els colors de l'espectre visible (colors de l'arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules que viatgen en línia recta, teoria molt criticada per Hooke i  Huygens, tot obrint una discussió que durà dos cents anys fins a  James Maxwell que acaba amb la teoria  corpuscular de Newton en afirmar que la llum és una ona i formula les famoses vuit  equacions de Maxwell.

Pel que fa a la velocitat de la llum, la primera determinació fou d' Ole Rømer el 1676 i ja el 1849 Hippolyte Fizeau determinà la velocitat de la llum en 300.000 Km/s.

L’any 1905 el físic Albert Einstein va proposar que la llum hauria d’estar formada per feixos de quàntums d’energia (o fotons). L’any 1924, el físic francès Louis de Broglie va proposar la teoria de la dualitat ona-corpuscle, segons la qual les ones electromagnètiques es poden manifestar com un flux de partícules, com també la matèria es pot manifestar en forma de raigs d’ones electromagnètiques. Des d'aleshores, aquesta teoria ha estat comprovada una i altra vegada i de formes molt diferents i s’ha demostrat que la llum es comporta com un corrent de partícules en interaccionar amb la matèria, mentre que es manifesta com un moviment ondulatori en desplaçar-se a través de l'espai. S’observa així la naturalesa ondulatòria de la llum en els fenòmens de difracció, polarització i interferència, mentre que es manifesta la naturalesa material mitjançant la refracció i la reflexió .

Tornant als nostres grecs, primera baula de la història científica de la llum, ja que el 2015 és l'Any intenacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum, us proposo una activitat fotogràfica (φῶς, φωτός i γράφω) via Internet (fibra òptica) per celebrar del 13 al 22 de novembre la 20 Setmana de la Ciència. Hauríeu de fer fotografies sobre reflexió (en llatí, reflexio) i refracció (en llatí, refractio "retorn, inversió") de la llum. Les heu de penjar a Instagram, tot etiquetant @filaracne, amb el  #fotosSC15 des del 13 al 22 de novembre (si voleu participar en el concurs general llegiu les bases aquí). No us oblideu de compartir-les també aquí en comentari i així les podrem comentar. Si, en canvi, la poesia (ποίησις  de ποιέω) és el vostre punt font, ja sabeu que també podeu engrandir la nostra col·lecció de poemes sobre la llum (Llum de GrèciaOda per a una  llum perduda...) però, en aquesta ocasió, tot reflectint la reflexió i la refracció de la llum o les aportacions gregues a la història de la llum.

Mireu com Hèlios, que tot ho veu amb el seu ull, em donava fa uns dies el bon dia. Hi ha reflexió i/o refracció de la llum?

N.B.: Fa anys que des de l'àrea de clàssiques participem en la Setmana de la Ciència. Vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII
 
 
 

Les nostres publicacions

Ramon Llull a classe de Llatí
El fil de les clàssiques
 
Amor i triomf en la mitologia grega
El fil de les clàssiques
 
Els grecs i la història de la llum
El fil de les clàssiques
 
Laberints de mots i d'imatges
El fil de les clàssiques
 
Per laberints: hi vols entrar?
El fil de les clàssiques
 
El Fil de les Clàssiques
El fil de les clàssiques
 

Veure totes »

 
Pàgines    << < 1 2 3 4 5 > >>