Escola Solc  

 

El NO-DO. Les notícies en una dictadura.

Escola Solc
28/04/2016
 
 

La memòria històrica a 4t de Secundària

El NO-DO. Les notícies en una dictadura.

La memòria històrica constitueix una de les prioritats en l’ensenyament de la història del segle XX, almenys així ho creiem des de l’Escola Solc de Barcelona. Des de sempre, el centre ha demanat la col·laboració a entitats com Les Dones del 36, l’Amical de Mauthausen, l’Associació d’Expresos polítics de Catalunya,  el Memorial Democràtic o a personalitats com Josefina Piquet per fer avançar els nostres alumnes en el coneixement de la memòria històrica. I és que vist el tracte que l’Estat espanyol ha dispensat a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, només una educació en la memòria històrica podrà pal·liar en part aquesta brutal injustícia.

Aquesta activitat que hem iniciat enguany vol apropar-nos a l’anàlisi d’una de les icones del franquisme, el No-Do y observar la manipulació de la informació en una dictadura.

ElNoticiario cinematográfico español, més conegut com a NO-DO (Noticiarios y Documentales) fou un dels instruments de propaganda de la dictadura de Franco. Es va crear el 1943 i es va projectar fins entrada la democràcia, el 1981. Des del seu inici fins al 1976 era obligatori que les sales de cinema projectessin aquest noticiari abans de les pel·lícules. La seva peculiar sintonia, la seva capçalera, les repetides imatges del dictador Franco inaugurant embassaments o visitant fàbriques on els obrers el rebien con afecto y simpatia, han quedat gravades en la memòria de diverses generacions. Es tractava d’un noticiari que idealitzava la figura del dictador, manipulava extraordinàriament la realitat espanyola de l’època, amagant els problemes del país i obviant aquelles informacions internacionals incòmodes per al règim.

Proposta d’activitat: Afortunadament avui disposem de tots els noticiaris del NO-DO, ja que es poden consultar a la web de RTVE http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/. En aquesta activitat analitzarem el NO-DO fent servir l’esquema que presentem més avall. És important que escollim dos o tres números d’aquest noticiari que corresponguin a l’època més genuïna de la dictadura franquista, des del primer NO-DO, el 1943 fins a 1970 aproximadament. Si visionem més d’un NO-DO ens farem una idea més aproximada de com eren aquestes peces informatives.

 

1. Observeu la capçalera. Què s’hi veu? Quin símbols apareixen? Com és la banda sonora?

2. Estructura: com està dividit el noticiari? Té seccions? Anoteu les notícies que hi apareixen i la seva durada.

3. Comenteu la veu en off . Valoreu el to, l’estil i el vocabulari utilitzat.

4. Analitzeu el pes dels següents temes:

- Esports

- Toros

- Festes i folklore

- Exèrcit i desfilades militars

 

5. Per què creieu que tenien tant d’espai les notícies curioses?

6. Com tracten els No-Dos estudiats la figura del dictador, Francisco Franco? Què es diu d’ell? Com apareix, qui l’acompanya habitualment? Quina imatge se’ns transmet d’ell?

7. Quina visió donen de l’Espanya d’aquells anys?

8. Què en penseu del lema del noticiari: El mundo entero al alcance de los españoles?  Penseu que les persones que miraven el No-Do se n’assabentaven del que passava al món?

9. Quines diferències i similituds hi veieu en els telenotícies d’avui?

10. Finalment, pregunteu als vostres avis sobre el No-Do: Quin record en tenen? Quina importància creuen que tenia des del punt de vista informatiu?

 

Conclusió: El No-Do, com els altres mitjans de comunicació de la dictadura, pervertien la informació, alienaven els espectadors i els tractaven com a menors d’edat. A més de la propaganda favorable al règim franquista, el No-Do desacreditava les idees democràtiques. El noticiari  dedicava molt espai a conrear el culte a la personalitat de Franco, però també a  curiositats, a esports, a esdeveniments irrellevants amb la intenció de desviar l’atenció dels problemes reals. En definitiva, el No-Do el que feia era desinformar, donava una visió del món naïf, cursi, manipulada i tremendament allunyada de la realitat.

Veure més activitats sobre memòria històrica i cinema a l’enllaç adjunt

 

 

 
 
 

APRENDRE A MIRAR DES DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

Escola Solc
15/03/2016
 
 

El taller d’imatge que portem a terme des de l’Escola Solc a P-3, P-4 i P-5 vol fer descobrir el món de la fotografia als nens i nenes. Comencem amb una conversa per veure des d’on podem partir. Realitzem una preguntes  de l’estil de: “Algú sap què és una imatge?”; “Una fotografia és una imatge?”

 

Arran de les preguntes aclarim el concepte a través d’exemples. També anem analitzant imatges i fent-ne la seva descripció. Anem descobrint imatges. Els nens i nenes es fixen molt bé.

Una altra pregunta és: “Què veiem?” Els nens i nenes de seguida es fixen en els detalls de la imatge.

 

A continuació passem a un capítol nou que titulem: “Com podem fer imatges?”. Podem fer imatges amb càmeres de fotos, mòbils, ipads... Tots els aparells els posem damunt la taula per poder mirar-los i tocar-los. Llavors parlem de les parts de la càmera de fotos que veiem i coneixem. Anem descobrint les seves parts i la seva utilitat: Objectiu, disparador, visor, pantalla...

Una altra activitat molt interessant és “Mirem per un forat”. Expliquem als nens i nenes que farem de fotògrafs amb una càmera, mirarem l’aula on fem l’activitat i utilitzarem un full de paper DIN4 amb un forat al mig. Farem fotografies dels objectes que veiem i dels nostres companys. Enquadrarem l’ull, anirem allargant i aproximant el forat al nostre ull per comparar imatges. Si allarguem els braços obtindrem menys camp visual i si aproximem les mans al nostre ull, obtindrem un camp visual més ampli. Demanem als nens i nenes que mirin pel forat per fer fotografies d’objectes de l’aula, que és l’aula de música, i els anem preguntant què veuen i com ho veuen. També enfocarem amb rotlles de paper de wàter.

 

Després passem a una altra activitat: “Mirem de lluny i de prop”: Observem diferents objectes de la classe i comprovem que un objecte vist des de la distància es pot veure de diferent grandària. I és que les coses no canvien. Som nosaltres que ho veiem diferent. Comparem la mesura que veiem d’un mateix objecte de lluny i de prop, i comprovem que no es veu igual. Acabem fent el dibuix d’aquesta observació i parlem de pla sencer i pla de detall.

També demanem als nens i nenes que portin una fotografia de casa per construir un mural de tots els nens i nenes del parvulari, on cadascú ha explicat qui ha fet la foto, què feien i de quin pla es tracta.

Finalment, portem a terme l’activitat “Fem fotografies”, on iniciem els alumnes en l’ús de la càmera fotogràfica. Ens n’adonem de les dificultats que hi ha a l’hora de captar la imatge escollida. Descrivim la càmera: Visor, pantalla, objectiu, disparador...Cada nen o nena disposa d’una càmera i ensenyem a agafar-la correctament perquè no caigui a terra i per no tapar l’objectiu amb els dits.

Els nens i nenes escullen un objecte, un company o companya...per enquadrar la imatge. Descriuen què veuen i llavors podem saber si estan enquadrant lam imatge. Una a un van fent la seva fotografia amb el nostre ajut. Ens diran què volen fotografiar i què creuen que sortirà en la seva imatge.

La càmera que estem fent servir ens ensenya la imatge feta i podem veure els resultats. Les descarreguem a l’ordinador on les veurem totes i podem comentar com han sortit. I per últim buscarem un títol per cada una de les imatges i organitzarem una exposició. Comentarem el resultat entre tots i totes.

 

 
 
 
Pàgines    << < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >>