Escola Solc  

 

El romànic al parvulari

Escola Solc
13/05/2015
 
 
 

 

El projecte educatiu del nostre centre sempre ha volgut fer arribar als més petis de l’escola una especial sensibilitat en l’art, i especialment en la creació artística. En aquest aspecte, sempre hem comptat amb la col·laboració de determinats museus de la ciutat, entre ells el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que té una llarga tradició en la seva tasca educativa. Els nens i nenes de P-3, P-4 i P-5  han treballar el so i el color, on interaccionen dos llenguatges que, creiem, són fonamentals en el desenvolupament emocional  i intel·lectual dels nens petits: el llenguatge musical i el llenguatge plàstic.

Els objectius que ens havíem proposat consistien en tenir una breu aproximació a l’art romànic, exposant, de forma bàsica i amb un llenguatge assequible, els aspectes fonamentals de l’art d’aquesta època. També volíem visitar i entendre, al nostre nivell, algunes peces del museu, el seu significat i la seva intencionalitat.

Per introduir els nens i nenes vam fer servir la figura del joglar. Però, què és un joglar?  Els joglars eren persones que coneixien moltes històries i que els agradava molt explicar-les tot cantant i ballant. Els amics dels joglars, a més, eren una mica especials. Perquè són personatges pintats a les parets. A través de la música dels joglars, els nens i nenes arriben a saber que, escoltant i mirant, poden descobrir la melodia que poden dibuixar.

Una obra cabdal del museu és el Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll.  Arran d’aquesta obra, els nenes i nenes de parvulari han après a descobrir el gest i el seu significat. Amb aquesta experiència hem anat descobrint diferències en les mirades i també diferents interpretacions amb el gest, tot dibuixant les expressions. També, els frontals del romànic com el de Cardet, han estat molt útils per treballar el vessant narratiu de l’art romànic.

Aquests frontals ens expliquen una història. Hem conegut personatges protagonistes de les històries, emmarcats dins de la mandorla i  hem fet veure als nens i nenes com se separen les diferents escenes ( línies, sanefes, elements ornamentals, etc...)

Després, hem inventat una història que parla d’un cavaller, hem imaginat que vivia sol en un castell. De tant, en tant viatjava en busca d’aventures amb el seu cavall. La part final del treball ha consistit en que cada nen/a inventava una història o bé podia representar un conte dins de la mandorla.

 
 
 

Violència i desigualtats de gènere

Escola Solc
04/05/2015
 
 

Durant tot el curs 2014-2015 a l’Escola Solc hem posat en peu un projecte transversal, des de l’Educació Infantil fins a la Secundària Obligatòria, i interdisciplinari, per tractar i debatre la violència contra les dones en totes les seves variants, incloent-hi el control a través de les xarxes socials o la pressió emocional o psicològica. Us convidem a visitar el blog d’aquest eix transversal per conèixer de forma més aprofundida les diferents activitats desenvolupades.   

Les xarxes socials formen part de la manera en què els adolescents interactuen i es relacionen amb el seu grup d’iguals. A través del seu ús podem comprovar com el discurs de l’amor romàntic justifica mecanismes de control de la parella i és considerat una mostra d’amor. Aquesta confusió por derivar en el primer estadi del maltractament sense que siguin massa conscients del fet.

Queden amb els seus amics i amigues, fan els treballs de l’escola, es descarreguen música, veuen vídeos a Youtube, llegeixen la informació que els interessa...Les xarxes socials són part de la vida de l’adolescent i el seu ús està totalment integrat en el seu dia a dia. També a través de les xarxes socials es desenvolupen les seves primeres relacions de parella: queden, parlen o xategen durant hores, intercanvien emoticons, escriuen declaracions d’amor... i el que és més important: tot això ho comparteixen.

Per aquesta raó, analitzar la influència del seu ús en la perpetuació del discurs de l’amor romàntic va més enllà dels continguts que poden compartir: estem veient com, en alguns casos, els propis mitjans poden facilitar o incrementar les possibilitats d’establir mecanismes de control cap a la parella, de patir assetjament cibernètic, casos de sexting o de grooming (assetjament de menors per internet).

En el terreny de l’assetjament a través de les xarxes, l’edat de les víctimes dificulta tant la denúncia com la detecció. De les 29146 dones que van patir maltractament l’any 2012, 545 tenien menys de 18 anys, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i, segons l’informe del 2011 d’ANAR (Fundació per a l’Ajut de Nens i adolescent en risc) sobre la violència de gènere, el 67 % de les menors ateses asseguren que no van saber detectar-la. Es tracta dels anomenats micromasclismes: els petits gestos, límits imposats que es confonen amb autoimposicions, el control o la humiliació, que es prenen per una visió romàntica de la protecció i la dominació per amor.

Per altra banda, no podem obviar que aquesta visió de l’amor romàntic està influïda pels nous models de la cultura mainstream (corrent principal en un moment determinat): fenòmens de  de masses entre adolescents com les sagues de vampirs en sèries de televisió i pel·lícules, les cançons més escoltades a la ràdio o a les revistes fomenten els tòpics sexistes, erotitzen la submissió i entrega  de la dona, a la vegada que potencien l’agressivitat i el domini en l’home.

Per conèixer el paper socialitzador de les xarxes socials i com influeixen en la perpetuació de l’ideal romàntic entre adolescents (objectius plantejats dins la investigació “Influència de l’ús de les xarxes socials en la perpetuació del discurs, l’amor romàntic entre els adolescents”), es van realitzar 457 qüestionaris (241 dones i 216 homes) a l’alumnat matriculat des de 1r d’ESO a 2n de batxillerat en el curs 2012-2013 de cinc instituts públics de diferents indrets de l’estat espanyol, i deu entrevistes en profunditat (cinc nois i cinc noies entre 13 i 18 anys) que van revelar dades preocupants.

 

On ets? Amb qui has sortit?

Les xarxes pot ser que influeixin perquè normalment les fem servir per quedar amb els amics i, si tens parella i quedes amb algun amic teu, la teva parella es pot molestar i aquí es produeix una discussió...i si a sobre vas vestida amb faldilla o alguna cosa fora del normal, apareix un altre cop la discussió(Edurne, 15 anys).

Es tracta de la resposta d’unes de les noies entrevistades quan se li va preguntar sobre la influència de les xarxes socials en el control que es pot exercir sobre la parella. Pràcticament la meitat dels adolescents preguntats ha tingut una discussió a causa del contingut de comentaris publicats en les xarxes socials en què solen estar implicades terceres persones que no són de la confiança ni agraden a l’altre membre de la parella. Tres de cada deu, tant noies com nois, declaren que controlen la seva parella o controlen qui l’agrega o els parla per les xarxes socials, els missatges de WhatsApp i les fotos del mòbil.

Estar connectat les 24 hores del dia a un univers virtual (i a la vegada, reflex de la realitat) fa que es traslladin a la xarxa els mateixos temes i conflictes del carrer. Controlar, per exemple, amb qui surten el dissabte, quina roba han portat, a qui han conegut i a quina hora encara no s’havien adormit és tan fàcil com fer una ullada a Facebook o a la darrera connexió de WhatsApp.

En les darreres dades sobre violència de gènere, assistim a un augment de casos entre les noies més joves. Una de les causes que s’apunten es, justament, el pes del discurs de l’amor romàntic entre els i les joves, que viuen el sentiment amorós com un mitjà per ser feliç, per auto realitzar-se, per fugir de la soledat o per experimentar emocions que els facin sentir vius.  

L’amor romàntic i els seus mites, com la gelosia per amor, el mite de la mitja taronja o la creença que l’amor ho pot tot, promouen dependències emocionals perjudicials, si no s’estableixen relacions igualitàries. Naturalment, la influència de les històries d’amor de sèries i pel·lícules té molt a veure en que, efectivament, set de cada deu nois i noies enquestats entre 13 i 16 anys creguin que la gelosia és una prova d’amor, que sis de cada deu noies (i un 55 % dels nois) creguin que l’amor ho pot tot o que al voltant del 60 % dels nois i al voltant del 68 % de les noies que participaren en l’estudi, cregui que hi ha una persona predestinada al  món per a cadascuna.

El que és preocupant es que aquests mites apareguin amb freqüència entre els arguments per justificar o permetre actituds que s’assemblen molt als primers nivells de la violència de gènere. La majoria dels adolescents va reconèixer durant l’entrevista que coneixien algun cas en que el noi controlava la manera de vestir o amb qui es relacionava la seva parella; aquests mecanismes de control passen desapercebuts sovint, es toleren per amor i poden arribar a assumir-se como a normals, quan aquestes noies consideren que el seu nòvio la controla allò que és normal. Això constitueix freqüentment el primer grau de la cadena de maltractament, sobretot perquè no l’identifiquen com a maltractament.

 

Les dones i els homes, som iguals però diferents

Els estereotips tradicionals i els rols de gènere segueixen existint en les relacions socials, i no només segueixen de forma sorprenent, sinó que estem assistint a un ressorgiment dels valors sexistes de la societat, especialment entre la gent jove, disfressats amb discursos com l’elecció o l’amor.

Paradoxalment, joves que han crescut amb la igualtat formal. Recollida en la legislació, en les lleis i en les normes, no tenen clar que aquesta igualtat entre homes i dones sigui real. Preguntats obertament sobre aquest extrem, majoritàriament afirmen que som iguals en la llei però que en realitat, hi ha coses en la forma de ser o en la forma de veure la vida que ens diferencien; fins i tot hi ha casos en que arriben a defensar que, per naturalesa, les dones són millors per a les tasques de tenir cura i els homes per a les feines més pràctiques.

També segueixen persistint estereotips i clixés basats únicament en el sexe. Els nois que van participar a l’estudi pensen majoritàriament que les tres qualitats que atribuirien a les noies son: sensible, preocupada per la seva imatge i enraonadora. I las noies, també influïdes pel model d’homes que ens ofereixen els mitjans de comunicació dominants, atribueixen als nois les següents característiques: fort, dur i bruto. Aquesta diferenciació sexual es produeix des del naixement, quan les nenes es veuen envoltades d’un entorn cultural que les incita a convertir-se en princeses roses i buscar el seu príncep blau; i a ells a ser homes d’acció. D’aquesta forma observem que es perpetua, sota el paraigües modern de la lliure elecció, la creença que les nenes escullen el rosa pastel de la Barbie i els nens les joguines d’acció perquè, per definició, són els que els agrada, els que prefereixen: novament la idea de la naturalesa diferent i com plementeria dels sexes (de plena vigència en el segle XIX i molt utilitzada en els arguments que defensen l’educació segregada per sexes).

Les sèries de televisió, les revistes, les pel·lícules, fins i tot el contingut de les notícies reprodueixen allò que la societat espera de les dones i dels homes, determinades formes de comportament assignades en funció del sexe. En conseqüència, repetint una i altra vegada estereotips (amb mínimes modificacions) es completa el procés de socialització de gènere reforçant entre els i les joves el mateix tipus de valors i paisatges socials de l’statu quo establert per la societat patriarcal on vivim.

 

L’educació com a columna fonamental del canvi  

L’aula és un dels llocs més igualitaris que existeixen i és aquí on hem de treballar les desigualtats de gènere entre els adolescents. Les activitats de sensibilització aquest tema són fonamentals per avançar com a societat i excloure de les nostres relacions i convivència la violència de gènere.

 

Orientacions per al treball a l’aula

 

Existeixen nombrosos articles, dossiers i materials que ens poden ajudar a orientar les sessions des d’una perspectiva pràctica:

-       La utilització de recursos audiovisuals és un gran suport per treballar aquest tema. En el cas de l’amor romàntic, és important utilitzar aquestes pel·lícules que ja han vist i que són grans fenòmens de fans, per explorar altres punts de vista sobra la qüestió. Si el format de llargmetratge no s’adapta a l’horari lectiu, es poden buscar alternatives en els curtmetratges de sensibilització que s’han realitzat sobre aquestes temàtiques.

-       L’important és que treguin les seves pròpies conclusions. Una bona forma de fomentar la reflexió és llançar una pregunta inicial sobre el tema perquè la responguin individualment en un foli, i al final de l’activitat proposar que la tornin a llegir. Si ha canviat la seva perspectiva sobre el tema, caldrà argumentar el perquè.

-       És recomanable establir un sol tema per sessió: estereotips de gènere, desmitificació de l’amor romàntic, control a través de les xarxes socials, violència de gènere...Són temes complexois amb molts aspectes a abordar. Per exemple, per a una sessió sobre violència de gènere podríem fer servir la pel·lícula Te doy mis ojos (2003) de Icíar Bollaín, una escena de Física y Química o de A tres metros sobre el cielo (basada en la novel·la homònima de Federico Moccia), materials on es poden exemplificar la possessió i el control sobre la parella. També pot ser útil una selecció de notícies o articles de premsa que denunciïn la violència de gènere, contraposats a declaracions que defensen la desigualtat, o valorar l’assistència a una xerrada o taller amb una associació d’aquest àmbit.

 

Totes les accions en favor de la igualtat sumen. És important buscar exemples molt pràctics i propers per treballar, en que els nois i noies puguin identificar clarament el tema i sentir-se implicats per obrir la reflexió i el debat. Perquè només abordant les opinions i creences podrem mobilitzar-les, obtenir unes conclusions pròpies i aconseguir canviar la mirada.

 
 
 
 
Pàgines    << < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >>