Escola Solc  

 

PENSAMENTS AMB ULLS DE NEN AL VOLTANT DE BINTA I LA GRAN IDEA

Escola Solc
01/12/2014
 
 

 

PENSAMENTS AMB ULLS DE NEN AL VOLTANT DE BINTA I LA GRAN IDEA

 

Binta i la gra idea és un dels cinc curtmetratges que formen part del film En el mundo a cada rato (2007), produïda per Tus ojos, on cinc directors mostren la seva visió sobre diferents realitats que afecten la infància al món. Binta és una nena africana de set anys, que viu en una aldea al costat del riu Casamance, al sud del Senegal, i té la sort de poder anar a l’escola. La veu en off ens explica la gran idea del seu pare. El seu pare és pescador i té un amic que sempre li explica les meravelles dels països dels blancs, els tubab com diuen ells. Aquest amic està admirat perquè els blancs poden agafar milers de peixos amb vaixells equipats amb tècniques molt avançades, perquè són molts rics i perquè viuen en l’abundància. També li explica que per defensar les seves riqueses van armats, i que tenen rellotges que els sona l’alarma al migdia… El pare de la Binta, però, no li acaba de trobar la gràcia.

La Binta ens explica la vida del poble, el treball col·lectiu dels veïns, la manera com s’ajuden els seus habitants i també com és la seva escola. També ens assabentem que el mestre organitza una obra de teatre per explicar als veïns que les nenes han d’anar a l’escola, per mentalitzar la gent de la necessitat que les nenes també aprenguin i que no els passi com a la mare de la seva cosina Soda, a la que enganyen quan va a vendre fruita al mercat.

El pare de la Binta després d’explicar la seva idea a diferents autoritats arriba fins al governador de la regió i, llavors, aconseguim saber quina és la seva gran idea: vol adoptar un nen tubab, és a dir un nen blanc, per ensenyar-li a viure en una societat respectuosa amb el medi ambient, solidària, senzilla i sense armes.

Binta i la gran ideaens mostra la força del teatre, de la solidaritat i de la vida senzilla, però posa especialment l’accent en que a gairebé tot el món les nenes tenen menys facilitats per dur a terme els seus estudis que no pas els nens. Aquesta discriminació és alhora causa i efecte de la pobresa. Les circumstàncies que condemnen les nenes a l’analfabetisme, condemnen també a la pobresa i a la desprotecció a les seves comunitats, a les seves famílies i als seus futurs fills.

L’alumnat del 1r i 2n de Primària de l’Escola Solc n’han fet aquest treball que us hem volgut explicar.

 
 
 

Aprendre art impressionista a l’Educació Infantil

Escola Solc
30/10/2014
 
 

Camille Pissarro  (Santo Tomás, 1830 - París, 1903) va néixer a l’illa antillana de Santo Tomás, en el si d’una adinerada família, Pissarro aviat es va traslladar a estudiar a París, on, en contra de la voluntat paterna,  va  prendre la molt ferma decisió de dedicar-se a la pintura. Després de tornar uns anys a les Antilles per treballar en els negocis de la seva família, i d’instal·lar-se dos anys a Venezuela pintant al costat del pintor danès Fritz Melbye, va tornar  a París el 1855.

A la capital francesa va entrar a l’Acadèmia suïssa, va visitar l’Exposició Universal on li van impressionar les obres de Camille Corot i Eugène Delacroix, i el 1859, any en que va conèixer a Monet, Renoir i Sisley, va participar per primer cop en un saló-exposició. Durant la dècada del 1860, va seguir presentant les seves obres en els successius salons, però els rígids principis d’aquests, aviat van xocar amb les seves idees anarquistes i, a partir de 1870, va deixar de participar en exposicions oficials.

Excepte un curt període d’experimentació amb la tècnica neoimpressionista, sota la influència de Georges Seurat, a mitjans de la  dècada de 1880; la seva pintura va estar estilísticamente sempre dins de l’impressionisme. Pissarro creia fermament en la idea de cooperativa d’artistes i va desenvolupar un paper actiu en l’organització de les activitats del grup impressionista parisenc. Fou l’únic pintor que va participar en loes vuit exposicions impressionistes, celebrades entre 1874 i 1886.

Des que el 1866 es va traslladar a viure a Pontoise, Pissarro va viure gairebé tota la seva  vida fora de París, i fou bàsicament un pintor de paisatges i escenes rurals, i un dels primers en pintar a l’aire lliure. Al final de la seva vida, va haver de traslladar-se a ciutat a causa de la seva creixent pèrdua de visió. Fou llavors quan va començar a pintar al costat d’una finestra, captant l’activitat canviant dels carrers de ciutats com Rouen o París. Els idíl·lics i harmoniosos paisatges rurals van donar peu a una sèrie de vistes urbanes on va deixar immortalitzada la vida a la ciutat moderna.  

La nostra feina

En Ramón Roman (mestre de plàstica de l’escola) ens va fer una petita introducció de la vida i obra de Camille Pissarro.

La idea era que els nens i nenes de 2n de secundària treballessin amb nosaltres i ens ensenyessin a fer el nostre propi retrat, donat que una de les darreres obres de Camille Pissarro va ser el seu autoretrat de 1903. També vam aprendre la tècnica del puntillisme que consisteix en posar punts de colors purs en lloc de pinzellades. Amb l’ajut dels nens i nenes de secundària vam poder treballem el nostre retrat amb una nova tècnica: utilitzem llapis negre per tal de poder posar més detall en la nostra obra. Ells ens van ensenyar com havien après a dibuixar-se i a conèixer l’estructura de la cara.

En Pissarro era un enamorat de la natura i volia pintar paisatges del natural. Nosaltres, per acabar, també vam fer el nostre dibuix pintant les moreres de la nostra escola. Va ser una experiència única.

 

 

 
 
 
 
Pàgines    << < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >>