Escola Solc  

 

JACKSON POLLOCK AL PARVULARI

Escola Solc
08/10/2014
 
 

JACKSON POLLOCK AL PARVULARI

 

El pintor Jackson Pollock (1912-1956) fou un pintor que va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar damunt d'aquesta (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos. Va tenir una forta influència dels muralistes mexicans, l'art de Picasso i l'automatisme surrealista, cosa que el va dur a iniciar una pintura molt expressiva i gestual amb un rerefons expressionista fins a arribar a la pura abstracció mitjançant el mètode del dripping. Joan Miró va afirmar que en la seva obra havia trobat la llibertat que va poder prendre el pintor i fins on podia anar, molt més enllà dels seus límits. D'alguna manera, la nova pintura nord-americana em va alliberar.

L’obra de Jackson Pollock és espectacular per als nens i nenes ja que, per a ells, l’art és com un joc amb què poden expressar els seus sentiments, fantasies i estructures imaginatives.

És important que els nens aprenguin que no solament es poden expresar a partir del llenguatge oral o escrit, sinó que també ho poden fer amb el llenguatge artístic. Pollock feia servir un mètode per pintar anomenat pintura en moviment. Realment és una brillant idea que els nens i nenes pintin en llibertat el que desitgen fent servir els colors als seu gust.

 Les Mestres de Parvulari de l’Escola Solc

 
 
 

EDWARD HOPPER A L’AULA

Escola Solc
30/09/2014
 
 
 

Pocs pintor han sabut construir una mirada sobre el seu temps que hagi estat tant aprofitada pel cinema com Edward Hopper (1882-1967). Es diu que Hopper va saber pintar com pocs la soledat, mitjançant les situacions quotidianes nord-americanes, entre els anys 20-50 del segle passat, però també l’angoixa, la tristesa infinita de l’ànima occidental. És també el pinto de l’espai, de la llum i de la soledat. La seva pintura mostra un paisatge  nord-americà format per motius urbans, gasolineres, motels, bars, trens, pobles, edificis aïllats... on es pot intuir la malenconia, la soledat que caracteritza, segons Hopper, l’individu del segle XX.

La pintura de Hopper, com el cinema, és narrativa, és a dir, ens proposa un instant que forma part d’una realitat que flueix de manera contínua , on el temps té un paper fonamental. Els personatges que poblen les pintures de Hopper estan afectats per successos que han passat amb anterioritat i que, a més, no poden evitar la presència i la continuïtat del que ens envolta.

Edward Hopper estimava el cinema. I el cinema fou font d’inspiració de les seves obres més significatives. Ell mateix va reconèixer la seva admiració per films com Forajidos (1946) de Robert Siodmark; El Halcón Maltés (1941) de John Huston o Marty (1955) de Delbert Mann.

La importància de Hopper no consisteix tant en la seva ruptura amb les normes estètiques o en la recerca noves tècniques pictòriques, sinó que va posar de manifest que les imatges que creem parteixen de la realitat que ens envolta i, alhora, són expressió d’un món personal i íntim, per això la seva aportació és tant important pels creadors d’imatges.

Si indaguem en film concrets, podem trobar imatges hopperianes a Ciudadano Kane (1940) de Orson Welles; El cartero siempre llama dos veces (1946) de Tay Garnett; Psicosi (1960) d’Alfred Hitchcock; La última película (1971) de Peter Bogdanovich; Manhattan (1980) de Woody Allen; Blade Runner (1982) de Ridley Scott; Bagdad Café (1987) de Percy Adlon; Brokeback Montain (2005) d’Ang Lee  o la sèrie televisiva The Sopranos (1999-2007).

Els paisatges urbans pintats per Hopper transmeten desassossec. Els objectes inanimats semblen tenir vida. Els temes tractats per Hopper són nítidament nord-americans. Els seus temes i personatges són representats amb una sensació d’atemporalitat o de temps aturat. La representació de la realitat ve caracteritzada en Hopper per elements essencials, singulars, prescindint de tot allò que sigui superflu. Aquesta capacitat per representar allò que és essencial, traspassa el localisme o la realitat concreta, converteix les pintures de Hopper en missatges universals.

Els alumnes de 1r i 2n d'ESO de l’Escola Solc han treballat el pintor Edward Hopper. El treball ha estat conjunt des de l'àrea de plàstica i de tutoria. Hem parlat d'una banda de qui va ser, la seva vida, de l'estil de la seva obra i de l'època que va viure. Després hem seleccionat els seus quadres més coneguts  i els alumnes els han treballat a nivell formal i de contingut. I finalment, els nois i noies han escollit el quadre de Hopper que més els ha agradat i ens han explicat perquè. Aquí trobareu una petita mostra de cadascuna d'aquestes feines. Esperem que us agradi.

 
 
 
 
Pàgines    << < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >>