Escola Solc  

 

Pensar com mengem per créixer millor

Escola Solc
25/09/2014
 
 

1.- Menjar bé

Els punts bàsics per menjar bé són clars: Cal una alimentació sana i variada, però controlant les pastes, els dolços i les begudes carbòniques. Cal menjar amb tranquil·litat, sense tenir la televisió o l’ordinador davant.

Cal evitar el sedentarisme. No passar tardes senceres asseguts al sofà de casa, davant de l'ordinador o amb la consola i cal evitar la monotonia en el menjar. Una alimentació molt variada permet menjar de tot.

Si els nens/nenes tenen sobrepès s'han d'evitar els gelats, els refrescos, les salses, els embotits, la xocolata i el cacau, la mantega, els fregits industrials, la nata, la llet condensada i les pastes; i si no tenen sobrepès poden prendre alguns d'aquests aliments, però només en el cas que no sigui un hàbit diari o massa freqüent. A més, els aliments com menys processats i més frescos, millor. S'ha d'intentar fugir del menjar ràpid i precuinat.

 Quan en l’àmbit familiar s’observa que un aliment costa d’empassar resultarà interessant implicar el nen o nena en la preparació dels plats, i procurar que les presentacions siguin atractives (cridaneres i divertides) i, si no li agrada, mai no s’ha de forçar a menjar grans quantitats, però tampoc no renunciar-hi. Cal tenir sempre molta paciència. Els nens i nenes no acostumaran a un aliment nou fins que no l’hagin tastat diverses vegades.

 Els requeriments nutricionals varien en relació a l’edat. Per exemple, un bistec. Per  a un adult hauria de pesar uns 100 grams; per a un adolescent, uns 150. Si les necessitats de calci d’un adult es cobreixen amb dos gots de llet, l’adolescent en necessitarà gairebé el doble.

 

2.- Menjar i pantalles

 Però tan important  és què es menja com el lloc o la manera de fer els àpats. Moltes vegades els àpats a casa es fan davant la televisió, la videoconsola, la tauleta o l’ordinador. El fet de dinar o sopar distret per una altra activitat fa que no es tingui consciència del que es menja, sobretot en quantitat.

 Un nen davant la tele és capaç d’acabar-se una bossa gran de patates fregides, de llaminadures o pastes que difícilment es menjaria assegut formalment en una taula, en companyia de la família. En canvi, una amanida, fruita, fins i tot un plat de peix o espaguetis, li és més complicat d’ingerir, ja que requereixen més atenció i destresa manual. El tipus d’aliment que se sol menjar davant de la pantalla és d’una mida determinada, cosa que afavoreix que es mengin pastes i refrescos habitualment.

 Berenar o esmorzar sense una pantalla al davant permet menjar un entrepà, un bol de cereals, alguna peça de fruita o un got de llet, o el que és el mateix, escollir els aliments adequats tant en qualitat com en quantitat. Encendre la televisió és una alegria per al nen i una temptació per als pares, ja que d’aquesta manera el nen menja sense polèmica. Però, de fet, s’està cometent un error. Durant els àpats és el moment de compartir vivències, de gaudir del menjar, d’educar i controlar les quantitats i qualitats dels aliments que afavoreixen una alimentació equilibrada i una consolidació de bons hàbits alimentaris.

  3.- Decàleg de l’alimentació per infants i joves

1.-Cada dia els nens i nenes haurien de menjar fruites i verdures de temporada que aporten al seu organisme vitamines, minerals i fibra.

2.-S'han de subministrar de 3 a 4 racions de productes lactis al dia per assegurar el calci que els ossos, en ple desenvolupament, necessiten.

3.- L'oli més recomanable tant per cuinar com per amanir és el d'oliva.

4.- Dues preses moderades al dia de peix, carn, pernil o ous són suficient per aportar a l'organisme les proteïnes que necessita.

5.- Cal assegurar-se que l'alimentació dels escolars conté una quantitat adequada d'hidrats de carboni complexos. Per exemple cal consumir regularment pa, arròs, pasta, patata,. llegums i cereals en general.

6.- És important introduir en l'alimentació dels nens i nenes productes integrals que els aportaran fibra i augmentaran les vitamines i els minerals.

7.- No s'ha d'oblidar mai la importància d'una bona hidratació. Per beure, sempre aigua. Els refrescos només en moments concrets i sense cafeïna.

8.- Cal programar una alimentació variada, consumint aliments de tots els grups però sense abusar de cap. Tots els aliments són bons, el més important és l'equilibri entre ells. Aquesta és una clau d'una alimentació sana i equilibrada.

9.- L'exemple dels adults és la millor escola per als nens i nenes també a l'hora de menjar.

10.- Tan important és allò que el nen o nena mengi com que faci activitat física cada dia.

4.- El malbaratament

 El malbaratament alimentari és el menjar que perdem o llencem durant tota la cadena alimentària destinada al consum humà.

Quan parlem d'evitar el malbaratament alimentari domèstic ens referim al fet de no llençar menjar. És a dir, no llençar aliments que són aptes per al consum humà. No es considera malbaratament llençar restes com ara els ossos de la carn o les espines de peix, les closques, les pells de les verdures, ni tots aquells residus orgànics no aprofitables després d'haver-ne fet un ús responsable.

No hi ha estudis específics que ens permetin parlar de xifres concretes de malbaratament alimentari a la nostra ciutat. Tot i això, un estudi de l'organització de les Nacions Unides per a la l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), ha estimat que a Europa, la mitjana d'aliments malbaratats a la llar se situa al voltant dels 95 quilograms anuals per habitant.

Vegeu el blog on hi trobareu les activitats que hem fet

 

 
 
 

La crisi, una mirada des de l'escola

Escola Solc
25/09/2014
 
 

EXPLICAR  (I TREBALLAR) LA CRISI A L’ESCOLA

 

La crisi iniciada al nostre país el 2008 té un impacte indubtable, invisible però a vegades angoixós, en els nens i nenes, en els nois i noies. Pares i mares a l’atur; retallades en l’economia familiar, en les vacances, en les activitats dels infants; fins i tot canvis de domicili, d’escola i d’hàbits de consum... Aquests són alguns dels efectes d’aquesta recessió econòmica.

 

En aquesta crisi enquistada i agressiva, les males notícies són permanentment als mitjans de comunicació, especialment a la televisió, al carrer o a les converses familiars. Si aquesta situació ens aclapara als adults, com no ha d’afectar els infants?

 

A l’alumnat li és molt difícil entendre conceptes com la prima de risc o les retallades. O fins i tot, els és molt difícil entendre el concepte de crisi, que apareix com una mena de nou home del sac.

 

La crisi afecta totes les famílies. És evident que molt més a les de les classes treballadores i a les de la classe mitjana. Estem instal·lats en una societat de risc, on es pot perdre amb molta rapidesa el nivell de benestar i on crèiem que estàvem instal·lats per sempre més. Les famílies han augmentat la incertesa que tenen cap al futur. No transmetre això als fills es fa difícil. No parlar, no debatre, no analitzar la crisi a l’escola és irresponsable i és faltar a una de les obligacions d’aquesta institució: fer conèixer de manera rigorosa als escolars el món que els envolta.

 

Els nens i nenes, els nois i noies perceben emocionalment, de vegades sense necessitat de paraules, que hi ha un empitjorament de les condicions de vida al seu entorn. S’adonen que hi ha menys despesa a casa, menys activitats extraescolars, més ràtio d’alumnes per classe, la qual cosa implica que hi ha menys temps per a ells. També noten que hi ha més irritació i incertesa per parts dels pares i mares i, per tant, menys paciència i tranquil·litat per parlar amb ells, cosa que és negativa per al clima familiar.

 

L’escola, com a institució, té l’obligació natural de posar la realitat sempre a l’abast de la comprensió dels infants i dels joves. Cal intentar parlar de tot allò que implica malestar, però no d’una forma dramàtica ni conflictiva.

 

Tant a casa com a l’escola cal intentar preservar l’harmonia amb la unitat, la tranquil·litat i el diàleg, per poder explicar a l’alumnat que el nostre país està passant una situació difícil, però que esperem poder resoldre-la.

 

Els pares i mares d'una banda, i l’escola d'una altra, són els primers amortidors dels impactes del món exterior. Una protecció que crea les condicions adequades perquè la formació dels infants es desenvolupi amb normalitat. És important, per tant, evitar que se sentin vulnerables i angoixats, perquè si apareix l’angoixa, apareixen els trastorns de son, les baralles amb altres nens... Quan un nen o una neva està angoixat no pot jugar ni seguir la classe de matemàtiques perquè està pensant en les incerteses de casa seva.

Mentre les solucions polítiques no arriben (o no les fem arribar), cal tractar la crisi a l’escola, explicar-la i analitzar-la. En els nivells més baixos, al costat de l’explicació hi hem de col·locar l’afecte i l’optimisme. En els darrers anys s’ha crescut molt més econòmicament que emocionalment. Segurament ara és el moment de capgirar la tendència i prioritzar l’aspecte emocional davant el material a la nostra societat. Cal enviar el missatge, a més, que la responsabilitat, la culpabilitat de la crisi no és de la ciutadania, ni molt menys.

 

En els nivells més alts, cal plantejar una feina d’anàlisi de la crisi (o de les crisis): origen, causes, conseqüències, model econòmic que les provoca, vies de solució... I un missatge, entre d’altres, molt clar: l’esforç, el treball quotidià, la preparació, la formació, el rendiment escolar són eines indispensables per superar aquesta i altres crisis.

 

 

 

Metodologia de treball

 

Estar atents a les propostes que, des de fora, se’ns fan als centres educatius, és convenient i recomanable. Però encara ho és més que la pròpia Escola pugui elaborar i construir els seus propis projectes, les seves pròpies propostes didàctiques, que innovi des de dins, primer perquè el professorat de l’Escola Solc és capaç de fer-ho amb plena solvència i qualitat, i després perquè aquestes propostes estaran plantejades no de manera genèrica, sinó pensant específicament en les característiques i necessitats de l’alumnat de la nostra Escola.

 

Tractar, debatre, treballar la crisi és una cosa mai feta, inaudita. No hi ha experiències conegudes. Més que proposar un guió o una metodologia de treball, creiem oportú obrir un contenidor de propostes perquè el professorat de l’Escola, des d’Educació Infantil fins a l’ESO, pensi i proposi accions educatives que, si se’ns permet dir-ho, haurien de tenir preferència respecte a d’altres continguts curriculars.

 

Després d’un període raonable de temps (no excessiu tampoc), caldria posar en comú totes les propostes i bastir una eix transversal degudament estructurat que caldria desenvolupar i avaluar al llarg dels propers mesos i expressar el seu resultat a final de curs.

 

 

Matèries o àmbits des d’on es pot treballar la crisi:

 

-              Expressió plàstica i artística.

-              Matemàtiques

-              Ciències Socials

-              Tutoria

-              Àrees de Llengües

-              Grup de Solidaritat de l’Escola

-              .............................

 

 

Referències

 

http://carmengol.blogspot.com.es/2011/09/on-som.html

http://blogs-lectores.lavanguardia.com/colaboraciones/la-nova-escola-de-la-crisi/

Eva Millet “La crisi, a escala reduïda” ES Suplement de La Vanguardia 14-7-2012.

En el blog de l'enllaç veureu tota la feina desenvolupada per l'Escola Solc sobre la crisi

 
 
 
 
Pàgines    << < 1 2 3 4 5 6 7 8